- Vida y destino (Vasili Grossman, Galaxia Gutemberg-Círculo de Lectores, 1111 pàg., 26€)
- L'últim patriarca (Najit El Harmri, Planeta Editorial, 336 pàg., 21'5€)
- Estupor y temblores (Amélie Nothomb, Quinteto, 144 pàg., 5'95€)
Els recomano tots tres. Tots tres són totalment diferents, tant en quant a llenguatge com a temàtica com a volum, però jo els hi he trobat (o he volgut trobar) un nexe comú. I és que en els tres casos es parla de repressió de la societat envers l'individu protagonista i en els tres casos ens adonem que ser conseqüent i mantenir la ment lliure fa que el reprimit sigui més fort del que sembla.
Per als qui no els coneguin, la primera és una novel·la, però amb alguns personatges reals, ambientada en els moments finals de la batalla d'Stalingrad, en totes les ubicacions clau: un convoi amb destí un camp de concentració, els quarters generals del front, els instituts científics... Com tota bona novel·la de la literatura russa l'ús variable dels patronímics dificulta la lectura, i especialment en aquesta on probablement hagi més de 100 personatges, encara que uns quants menys siguin els principals. També em va costar especialment el tema de les graduacions militars. Però tot i així és un llibre excepcional, amb moments de grans reflexions i de gran crítica envers a l'stalinisme repressiu (D'quí el fet que també l'autor la patís).
La segona novel·la, una de les grans triomfadores del Sant Jordi de l'any passat i premi Ramon Llull, aborda les relacions dins d'una família marroquina emigrada a un poble de l'interior de Catalunya, on la narradora aconseguirà la rebel·lió contra un món marcat per un pare dominador que ha fet sempre el que ha volgut amb terrible crueltat. M'ha semblat especialment interessant el format narratiu en estil indirecte però a més on el punt de vista de qui parla afecta aquest estil (Em costa explicar-ho, fa molts des dels comentaris de text del COU).
L'última és una de les primeres novel·les d'aquesta prolífica autora belga en llengua francesa i nascuda a Japó. D'inspiració autobiogràfica, narra la repressió a la que se sent sotmesa en entrar a treballar a una multinacional japonesa. De lectura molt fàcil i amb un component molt irònic i mordaç el final em va semblar especialment bo. Recomano també la seva novel·la 'Biografía del hambre', també de caràcter autobiogràfic i on es mostren les seves debilitats (la seva fam per la xocolata, per les llengües, per descobrir coses noves).
Ara he començat en que 'La guerra del fútbol' de Ryszard Kapuściński on es parla sobre conflictes africanos i llatinoamericans que l'autor va viure en primera persona. Després tocarà la segona part de la trilogia d'Stieg Larsson, que ja tinc a casa.
Llàstima que només llegeixo al metro i vaig molt a poc a poc.
3 comentaris:
Maida, series una molt bona candidata a la nostra Tertulia Literària, aqui a Bxl. Vam llegir L'ultim patriarca l'any passat i aquest 12 de març vam convidar (i va venir) la Natja a donar una 'conferència' a la Delegació del Govern de Catalunya a Brussel·les. Després vam anar a sopar amb ella 'en familia', les 10 persones que formem el club de lectura. Del llibre he de dir que és una lectura a recomanar tot i que, al contrari que a tu, el llenguatge no em va arribar a convèncer. I advertir que vaig trobar el final força dur tot i que la Natja em va explicar que era el final més 'natural' i que ja el tenia pensat abans d'escriure la novela.
D'ella com a persona puc dir que és una 'noia' molt senzilla, atabalada pel resso mediàtic del premi i amb les idees molt clares. Vam tenir una mica de controvèrsia sobre el fet que nosaltres hem decidit tenir i criar fills en un pais 'estranger' pero ens és molt dur d'acceptar que els seus origens i evolucio en la vida no tindran res a veure amb els nostres...és un tema molt llarg.
Finalment, recomano molt especialment el seu primer llibre (mig autobiografia / assaig): Jo també soc catalana
Molt fàcil de llegir i enriquidor.
Bona lectura
GEMMA
Jo sóc fan del Kapusczinsky! Llegeix-te "Ebano", explica l'Àfrica com ningú.
Prenc nota de les dues recomanacions... Hauria de deixar la meva addicció a veure pel·lícules i sèries per llegir més
Publica un comentari a l'entrada