Once upon a time... (The true story about Brad Pitt & Maida)

Aquesta història té 15 anys... 15 anys en què l'he explicat en català, en castellà, en anglès, en francès i fins i tot en alemany (quan encara podia dir més de dues paraules seguides); per escrit, de forma oral, per msn i gairebé amb senyals de fum; a la biblioteca, al bar, al mig del carrer, a la feina, en un dinar, en una festa; a gent que conec, a gent que m'acabaven de presentar i fins i tot a gent que no coneixia. La majoria dels que llegiu el blog l'heu sentit mil vegades i especialment moltes us estireu els cabells quan l'escolteu.
Aquesta meravellosa història va succeir la matinada del 18 al 19 de maig de 1994 quan molts dels meus amics estaven passant un doble patiment, el d'una derrota amarga (4-0 en la final de la copa d'Europa d'Atenes contra el Milan) i el d'un retorn cap a casa des d'Atenes marcat pel caos. Així que en especcial homentage a tots ells (Lluís, Marc C, Edu, Dani i tota la resta) que m'han sentit dir moltes vegades que és un dels dies més especials de la meva vida i sabent com això els fot, explico aquesta història de forma definitiva i per a la posteritat (que pressumptuosa... diguem que perquè jo no ho oblidi del tot).
Possiblement la culpa de tot la té l'Albert, més conegut pel 'The Cure'... En aquells temps m'agradava molt (què fàcil és confessar antigues històries en públic un cop passats 15 anys :-) i sempre muntava coses per tenir opcions a lligar-me'l... així que quan es va acostar la data de la final, vaig proposar veure el partit a casa meva (on visc ara i en aquells moments una casa sense habitants). No recordo qui va ser-hi però erem més de 20, entre ells la Geni segur, a més de l'Albert i molts dels seus amics (si algú ho llegeix i va ser-hi que ho comenti).
No cal explicar massa ni com va anar el partit ni la decepció que vam sentir. La majoria va abandonar la nau un cop acabat. Va quedar un reducte de 8 persones que potser necessitàvem passar el mal tràngol en companyia d'altres i de l'alcohol. I finalment passada la una de la matinada quedàvem ja només el Toni, un parell d'amics seus i jo mateixa. Possibilitats: Tornar a casa o baixar al centre. Evidentment vam baixar al centre amb el meu estimat R11... Com han canviat les coses!! Vaig aparcar a les Rambles just davant del carreró que porta al Moog, i vam fer via cap al Karma.
La plaça Reial estava buida. Ara si baixes un dimecres encara que sigui després d'haver perdut una final de Champions segur que hi trobes com a mínim els guiris (siguin turistes o ja assentats a casa nostra), però aquell dia allò estava totalment solitari. El Toni i jo vam entrar ràpidament al Karma per trobar ambient, però abans d'arribar a l'entrada em va dir que on eren els seus col·legues. Li vaig dir que eren fora i vam tornar a sortir.
Error, sí havia algú. Una taula amb unes 10 persones i els nois parlant amb una de les noies de la taula. [M'acosto al passat des del present]
Miro la noia i com no la conec em dedico a revisar la resta de la taula. De cop, uns ulls com unes taronges. En una de les cadires hi està assegut Brad Pitt. Sí, sí, és ell. L'he vist ja en diverses pel·lícules com a secundari (Thelma & Louise) i com a protagonista (Cool World i Johnny Suede), a més del l'anunci de Levi's... I he llegit fa poc que protagonitza una pel·lícula amb Anthony Hopkins sobre una saga i l'adaptació d'un llibre que m'ha encantat... L'amiga em mira com dient: Sí, és ell. Al seu costat hi ha una cadira buida (hi posa el meu nom!!!) així que dic adéu als nois i m'hi assec. Ell es gira i em diu: Hi! I'm Brad Pitt... Jo també em presento (sense cognom) i ens fem dos petons. [De la conversa en faré un resum dels temes tractats perquè entre els anys, l'alcohol i l'anglès...] No recordo molt bé com la conversa comença a fluir però ho fa... Em pregunta que perquè hi ha tan poc ambient i li explico el drama del futbol. Li dic que com és que ha vingut a Barcelona i em parla de l'arquitectura i Gaudí. Ambdues coses li agraden. Porta ja uns dies per aquí i aquesta és la seva última nit. Vitja amb el seu mànager (jo sé que en aquests moments no té companya). Li demano una cigarreta (Malboro Light). Veig que hi porta la clau de l'habitació. S'allotja al Claris. Parlem dels projectes en què està treballant. Just ha acabat de rodar 'Leyendas de pasión' i 'Entrevista con el vampiro'. Per això porta el cabell encara llarg. Faig un glop de la seva cervesa (Voll Damm com jo). Està especialment content de la seva participació en aquesta pel·lícula. La resta de la taula són quatre noies catalanes, uns canadencs i el seu mànager. Ens hem assegut tot de desconeguts que no volem estar sols. Li demano una signatura dedicada per la meva germana mentre medito si anar al VIPs de Rambla Catalunya a comprar una càmara [Ara és tot més fàcil, dius ah i tothom té com a mínim la càmara del mòbil)] Ho deixo estar, prefereixo allargar la nit amb ell, que marxar i que no estigui en tornar. Comencem a parlar d'actrius. Especialment em parla del 'polvazo' que té la seva partenaire Geena Davis. El temps passa volant i portem ja més d'una hora xerrant. Li demano la seva adreça, la comença a escriure, però el mànager està al cas i no li deixa. M'acaba donant la de fans. Almenys tinc alguna cosa escrita per ell. És divertit, té bona conversa i està espectacular. Vesteix bastant hippy. És més alt del que em pensava. Seguim parlant de cinema. Els meus amics que han preferit el Karma al Brad Pitt surten i em diuen si marxem. Amb tristesa però també fruit del cansament m'acomiado amb dos petons més. Deixo als meus amics. Em quedo sola al cotxe i crido... Ara sí semblo una fan enfervorida.

Pel matí desperto a la meva germana amb la notícia i és la primera vegada de les moltes que l'explicaré...

PD1: Sempre em sabrà greu que això em va passar amb 21 anys. Amb tot el que sé ara ja et dic jo que aquella clau hagués anat a la meva butxaca. Que hi tens a perdre de presentar-te a l'habitació... que et faci fora?

PD2: La foto és l'aparença que tenia quan me'l vaig trobar. I a més babegeu amb el vídeo de l'anunci