3 6 0 º

És estrany començar una crònica d'un concert d'U2 amb un vídeo de música de Joy Division, però així és com em vaig sentir, aillada, però no perquè no hagués pas gent (veure foto 1, gentilesa de l'Octavi) sinó perquè no vaig conseguir integrar-me en el concert. Em sentia com un ésser suprem que mira que passa a la Terra però no hi intervé.

I amb això no vull dir que no m'agradés... El show va ser espectacular, però possiblement el fet de no ser un fan d'U2 i les dimensions no em van deixar connectar prou... Espero que els superfans d'U2 com el Yamel m'ho perdonin...
Tot i així vull afegir algun comentari i algun punt destacable:
- Originalitat en un escenari superb (veure foto 2, gentilesa de la Isa), sense estúpides lones i estructures en la part posterior, que permetien una visió de 360º (ah!! per això és diu així la gira :-) i transmetien una sensació d'amplitud...
- Dinamisme del grup: és de mèrit les carreres que van fer per tal d'aprofitar el joc de plataformes (inclús el bateria es va passejar)
- La tria de cançons des del meu punt de vista va ser prou equilibrada. Hi havia cançons dels últims discs (que no havia escoltat) però també grans clàssics (i com van tocar Sunday Bloody Sunday que em venia especialment de gust, doncs ja em va estar bé)... Però segur que gent hagués preferit altres... però no és fàcil triar en grups que tenen tants anys de trajectòria...
- Que a l'anar-hi el segon dia m'evités parafernàlies com el tall per connectar amb l'estació espacial... crec que és un tema que no aporta res... però tampoc ho vaig veure i potser sí va ser interessant... Però sí va fer un agraiment estrany: allò de què volia ser més amic de BCN que Bruce i Coldplay, no va sonar una mica com de pataleta? (Potser no hi vaig saber apreciar alguna mena d'ironia)
- La intervenció del públic proper com la pujada a l'escenari d'una noia a 'Party girl' o les màscares en suport de Aung San Suu Kyi a no sé quina cançó.
- Homenatge a Michael Jackson cantant un fragment de Billie Jean i Don’t Stop ‘Til You Get Enough...
- I la meva obsessió amb The Edge... Me'l miro del dret i del revés, però, Yamel, no m'hi veig pas semblança :-) (Ja sé que em dius que quan era jove, tenia cabell i no portava barbeta, però segueix sorprenent-me)
- Porros: COLLONS, va haver un tio/a que es va passar tot el concert fumant... Crec que al final em va afectar (potser van ser les 3 VollDamm prèvies)
- Les pantalles, a mi em van semblar petites però el Josep M deia que no
- I el so... De qualitat però crec que en alguns moments faltava una mica de volum... Algú també li va semblar?
Ja he vist U2... Quin serà el proper concert?
Poso un parell de fotos més (esquerra Isa, dreta Octavi)
Nota 1: He preferit posar fotos d'un parell d'amics que hi van anar amb la càmara i deixar de banda les meves del mòbil
Nota 2: Per cert, el dia abans havia anat a veure de reestrena 'Control', la biografia de Ian Curtis, cantant de Joy Division, basada en el llibre de la seva dona. Tot i que és una mica lenta, em va agradar molt. El vídeo inicial són imatges de la pel·lícula... La recomano, per l'època que retrata, per la fotografia en blanc i negre, per la música i per la magnífica recreació del personatge.