This is my treasure...

Suposo que el Pau Gasol deu dir el mateix quan contempla l’anell de vencedor de l’NBA... amb quina facilitat es planten ara els jugadors europeus de bàsquet comparat amb aquells pioners com Fernando Martín... I direu, què explica aquesta ara, si ja fa un mes que van guanyar l’NBA... Doncs que el dimarts 7, ens vam trobar que en Pau Gasol va decidir anar a sopar al mateix lloc que el JM i jo... (aquesta és la foto millor que va aconseguir el JM). Nosaltres hi celebràvem el nostre aniversari de casament, ell no ho sé pas, potser la medalla que li van donar al dia següent a Madrid. Però anava només amb una noia.
De tota manera l’entrada no és per parlar del Pau sinó dels últims llocs nous (vull dir que no hi havia anat mai) on he anat a menjar:

• Petit Comité (7/7/09): l’outlet (només cal comparar preus) del Fermí Puig, xef del Drolma. Cuina catalana amb la intenció de posar-la al lloc que es mereix. Molt ben decorat, havia llegit unes crítiques tan negatives que vaig estar a punt d’anul·lar la reserva. Cuina a la vista, personal jove però amable i educat. I sensitivament l’experiència va ser agradable, no és barat, però tot es paga i va sortir com l’Speakeasy però aquí vam menjar primer, segon i postre tots dos (això sí sense ampolla de vi, nomes copes). Ple, tot i ser un dimarts i haver crisi. Per cert, Isa i Sònia, tot i les fotos, la celebració del triplet em diuen que va ser al Solo (side by side). Seria més normal, ja que al Petit Comité, com el seu nom indica és petit (o millor dit, organitzat de manera que seria difícil posar tots els jugadors del Barça i les seves parelles)
  
• Carmen (3/7/09): Feia temps que havia sentit parlar bé d’aquest restaurant a un pas de l'estació de Sants i vaig aprofitar el sopar periòdic amb la Karin, l’Esther, la Carol i la Glòria (que al final no va poder venir) per fer-ne una provatura. I la veritat és que vam fer un menú degustació per 17€ amb beguda altament recomanable: amanida de formatge, pernil de jabugo, calamars i croquetes, bacallà i filet (poquet de cada, clar). Ara vull tornar-hi per menjar de carta.


• La Bombeta (3/7/09): Un clàssic de la Barceloneta on menjar de tapes i que no havia tingut el plaer de visitar encara. Va ser una bona entrada amb alguns companys de feina per a una tarda ben regada després de cervesa a El Vaso de Oro. Evidentment cal provar, la bombeta, que és un veritable artilugi picant, però em quedo amb el pop, per mi la millor de les tapes, junt amb el turbio (això no és una tapa, oi, Enric?)
• Biergarten (19/6/09): Recreació d'un cerveseria bàvara però a petita escala. Salsitxes acompanyades d'amanida de patata i xucrut (molt bo tot i que en general no m'agrada). El menjar està bo i bé de preu, les cerveses són un pèl cares, però ja se sap que les terrasses sempre tiren cap a dalt. Ambientació cuidada amb cambreres vestides a l'estil bavarès i música alemanya
• Xemei (17/6/09): Un italià diferent a la falda menys coneguda de Montjuïc, just al límit del Poble Sec. El millor, tot i això va ser la notícia de l’embaràs de la Sònia. De nou, moltes felicitats! Em van agradar moltíssim els entrants però la pasta, tot i que bona, no em va semblar extraordinària, crec que el rissotto de la Isa i la Sònia estava més encertat. Sí, va estar molt bo el postre...

Seguirem informant dels propers sopars... però el que tinc més ganes de fer és el de la caldereta de llagosta que em penso fotre a Fornells aquest mes d’agost. M’han recomanat Es Cranc, per qualitat-preu. Algú em proposa una altra cosa?