A la suïssa

Aquest dissabte a més de passejar pel barri de Sant Antoni veient la desfilada de carrosses i després fem una cervesa al molt recomanable Xalar cafè (que forma part de l'Espai Balears al bell mig del Raval), vaig fer la segona raclette de la meva vida.

L'aparell de raclette me'l van regalar per al meu casament però vaig estar un parell d'anys sense fer-lo servir. El primer dia que el vam voler utilitzar, en endollar-lo van saltar els ploms. Ja no hi havia garantia i fins que no els vaig portar a arreglar va passar una eternitat. I després va tornar a quedar desat.

Però a finals de l'any passat vam decidir ja estrenar-lo i la veritat és que és un menjar molt divertit per a un petit grup (per al meu model de fins a 6). El formatge raclette es fon ràpidament en els compartiments inferiors mentre que a la part superior del grill es poden fer viandes per acompanyar les patates bullides que juntament amb el formatge són la base del plat.

Aquesta vegada el grill va ser:

- Safata de carns: filets de pollastre, salsitxetes mini, xistorra a trossets, filet de vedella i filet de porc a tires

- Safata d'embotits: pernil del bo (Gentilesa de la Geni i el Ramon), pernil dolç una mica gruixut per poder fer a la planxa, beicon

- Verdures: tomàquets i xampinyons a filets

- I també per acompanyar encurtits: cogombrets, cebes i alls

I finalment una salsa tàrtara

I el millor de tot és que per al tipus de coses que vam cuinar es pot dir que no fa fum i a més aquí cadascú s'ho cuina al seu gust

Jab, jab, cross.... uppercut

Mentre escric aquestes línies, a TV3 podeu veure 'Ali'. M'he posat a pensar i la veritat és que he vist força pel·licules de boxa i d'altres esports de contacte. I no sé com és però parlant sobre pel·licules d'esports són les que tenen més nivell, potser sigui perquè moltes són autobiogràfiques o perquè parlen de persones que han lluitat dins i fora del ring.
Per llegir les pel·licules que m'han vingut al cap poseu-vos aquesta versió de 'The Eye of the Tiger', la cançó mítica de 'Rocky'.

• Ali (Ali): Tot i les bones interpretacions crec que es queda una mica curta (La pel·lícula és llarga però vol tocar massa pals i quedaa mitges). Si voleu realment fruir amb Muhammad Ali, us recomano el següent documental:
• When We Were Kings: cuando éramos reyes (When We Were Kings): La preparació i el combat 'Rumble in the Jungle' entre Ali i Foreman. Impressionant.
• Marcado por el odio (Somebody Up There Likes Me): La vida de Rocky Graciano amb un atractiu Paul Newman (és que m'ancanta quan està en B&W) mentre no rep cops de puny.
• Toro salvaje (Raging Bull): Definitivament la millor pel·licula de boxa i un altre gran encontre entre DeNiro i Scorsese per narrar la vida de Jake La Motta.
• Huracán Carter (The Hurricane): Una altra emotiva història d'aquest boxejador injustament condemnat a la presó acompanyada per la meravellosa cançó que Bob Dylan li va dedicar al 1976, 'Hurricane'
• Million Dollar Baby (Million Dollar Baby): L'última gran pel·licula sobre boxa. En aquest cas sense ser un biopic però amb l'originalitat de la boxa femenina i les tres interpretacions sublims dels protagonistes.
• Rocky (Rocky). Aquesta no l'he vist. Només Rocky IV, que és nefasta i ara tinc pendent Rocky Balboa, que va rebre bones crítiques.
• The Wire, 4a temporada. En aquesta season, la boxa es converteix en un refugi tant per a un antic camell com per a redreçar la vida de futurs camells, en aquesta sèrie, una de les millors de tots els temps.

I encara em quedarien totes les pel·lícules d'arts marcials però en aquestes no són part intrínseca de la pel·licula, sinó una forma de fer transcórrer l'acció. Aquí podríem posar pel·licules de Bruce Lee (Operación Dragón) o Jet Li, però també de Vin Diesel o Jean Claude VanDamme (que m'encanten, sobretot el primer, que té una veu espectacular -el cos és obvi). I també recomanar 'Ong-Bak: El guerrero Muay Thai', bastant entretinguda.

Evidentment també faltarien totes les pel·licules tipus 'Tigre&Dragón', 'Hero', però crec que això ja seria tema per fer una nova entrada

PD: La terminologia pugilística la conservo de quan feia Body Combat.

PD2: Per quan una pel·licula del nostre heroi nacional, Xavi Moya?

Voluntària de nou?

Aquesta tarda al tornar de piscina he vist en una d'aquelles banderoles que pengen als carrers: Fes-te voluntari!
Uhmm! Sí, ja es poden començar els tràmits per fer-se voluntari del Campionat Europeu d'Atletisme. He arribat a casa i m'hi he inscrit. Ara només manca que em cridin per fer l'entrevista.
M'hauré d'agafar vacances del 26 de juliol al 1 d'agost però només que sigui un 10% de l'experiència dels Jocs Olímpics, valdrà la pena.
Ja ho sabeu!

Jo també vull fer un resum del 2008

Molts dels blogs que llegeixo han aprofitat aquests dies per recapitular el que han fet, on han viatjat, els punts febles o els punts forts de l'any. Jo com sempre faig tard. Suposo que el fet de no recopilar mentalment les coses que em passen en un any o en qualsevol període de temps fa que la meva memòria temporal sigui ben dolenta (ubicar el què en el quan). Així que ja és hora de fer-ho.

• Comencem amb la meva filla: Aquest ha estat un any en què s'ha notat molt una evolució, passar de ser un bebé a una nena i suposo que el fet de passar de la Llar d'infants a P3 ho ha fet molt evident. És una gran personeta a la que val la pena veure créixer.
• Personalment estic orgullosa de dos aspectes: una haver creat aquest blog que ben aviat farà un any amb un bon promig d'entrades, amb força visites (és que jo si em llegeix una persona ja sóc feliç!) i comentaris molt interessants (segueix en joc la convidada de braves). L'altre és haver retornat a fer una mica d'esport: vaig começar amb Pilates a finals del 2007, força bici de ciutat a partir del maig i també piscina a partir del setembre (2 km a la setmana).
• Viatges: Aquest any estan tots reflexats al blog (en ordre invers: Madrid, Copenhague i Múrcia) excepte el primer que vam fer: una escapada romàntica a Girona amb el Josep M amb dinar a 'El celler de Can Roca' inclòs (aquest record l'hauria de posar al blog; val la pena gastar-hi els diners, menú festival 115€+iva)
• Adiccions: La meva és veure pel·lícules (tot i que per desgràcia més a la tv que al cinema). Aquest any 170, 9 més que l'any passat i 61 més que al 2006 (es nota que l'Ariadna va creixent) però molt per sota de les 322 del 2004. També cal dir que especialment des d'aquest any tinc una altra adicció, les sèries, que em treuen moltes hores de cinema.
• Laboralment: Tot i que segueixo amb reducció de jornada, em mantinc com a cap d'equip i veterana d'un projecte que tot i el que hem patit m'ha permès conèixer molta gent que aprecio de veritat. També ha estat molt dur l'ERO que va aparèixer a finals d'any però que tot i els primers ensurts no s'ha emportat per davant ningú dels que conec.
• Socialment: Dos persones que estan a la meva motxila s'ha allunyat físicament però gràcies a aquest món tan tecnològic segueixen estan presents dia a dia. També he recuperat un amic (ja en vaig parlar) i ha estat el boom del facebook com a xarxa social (crec que jo hi estava apuntada des del juny del 2007) que m'ha permès retrobar antics companys d'escola o amics de fa molts anys.
• Familiarment: Suposo que el més destacat és que la meva mare ha estat afortunada amb una prejubilació als 60 anys (de fet no els té fins al març) i podrà disfrutar amb el meu pare amb noves activitats. S'ho mereix!
• Genealògicament: Aquest any només dos casaments i de família, el de la meva cosina Mercè que a més ha acabat l'any amb la meravellosa notícia d'un embaràs, i el d'un cosí segon (I el del Javi i la Leire, una mica fora del comú). En canvi sí que han hagut moviments de fills (en cursiva els futurs), per alguns el primer (Oriol&Eli, Miquel&Tere, Oscar&Laura, Jon&Esti, José M&Elia...), per a molts el segon (Ernest i Cèlia, Lluís&Arantxa, Balti&Anabel, Javi&Eva, Geni&Ramon, Chema&Mònica) i per als escollits el tercer (Josep M&Bea, Dani&Reika)
• Gadgetàriament: El més important, tot i que va arribar amb el tió del 2007, ha estat el DVD gravador. Sense ell no hagués pogut veure ni les pel·lícules ni especialment les sèries. I dues càmeres de fotos: una Sony compacta i una Canon reflex. Encara els hi estic prenent la mesura.
• BSO: The Cure i el seu concert. The Beatles perquè cada cançó és un record.

I sobretot els bons moments passats amb molts dels que em llegiu en calçotades, sopars, revetlles, costellades, trobades d'Eurovision, activitats infantils i picnics.

Benvinguts al 2009

Nous blogs amics

Sembla que les festes m'han assecat les idees i aquests dies que he tingut tant temps no he explicat res. Però serà que a part d'anar per primer cop al Festival de la Infància (com a mare) no he fet res massa original (compres, gent, fred).
No obstant això, sí he disfrutat llegint el blogs, tant els clàssics com les noves incorporacions. I com mai n'he parlat dedicaré aquesta entrada a fer-ne una petita radiografia. La majoria dels blogs són de gent que he conegut a gedas/T-Systems, però estranyament no acostumen a parlar de tecnologia. De fet, almenys els que tinc jo la gent parla d'allò al que no es dedica professionalment, sinó allò que els omple (i per molts d'ells és córrer).

I amb més detallet les últimes incorporacions:

• Más caviar, por favor...: Un blog molt interessant per conèixer les tendències de la moda, les campanyes publicitàries. En resum per ser el rei/la reina de la passarel·la de la vida. A més setmanalment 'Caviargirl' ens obsequia amb curioses enquestes com la del look faldilla per a homes.
• Baixa gastronomia: O com combinar el saber escriure amb receptes i anàlisis socioculturals de tots tipus. Recomano fervorosament l'entrada que relacionava les eleccions i la cultura americana amb els muffins
• Correr... no sin mi gadget i Jugar a golf... no sin mi gadget: Dues pàgines una mica freaks per la seva especificitat però que si t'interessa o córrer o el golf estan molt interessants (i la del golf una mica posh, si hem de comprar coses com el rellotge de S. Ballesteros). Ah! I són de dues persones diferents però amb molta amistat entre ells.

La resta suposo que si visiteu el meu blog ja hi haureu fet una ullada: hi ha viatges, hi ha dibuixos, hi ha relats inquietants i hi ha la meva amistat amb tots ells.

Xmas movies

Primer de tot, bon any!!
Aquests dies de Nadal he aprofitat per veure algunes pel·lícules. Cap d'elles és actual perquè no les he anat a veure al cinema ni me les he descarregat d'Internet. Són gravades del Digital + i com sempre se m'acumulen. Faré una breu passada perquè em costa parlar de pel·lícules que fa poc que he vist, sempre m'ha agradat deixar-les madurar.

• Layer Cake - crimen organizado (Layer Cake): Un thriller de drogues i 'matons' amb el nou 007. Tot i que el treball actoral i l'estil de direcció és bo, hi ha certs moments en què les subtrames i massa personatges fan el conjunt una mica confusiu. Molt bo el final i bones cançons sonant durant la trama.
• Superman Returns (Superman Returns) - VOS: La veritat és que veient la pel·lícula vaig enyorar el Christopher Reeve i el Gene Hackman en el primer Superman (una de les primeres pel·lícules que recordo haver vist al cinema). Sorpresa la presència de la musa indie, Parker Posie i poc convincent el Kevin Spacey. Tot i que els efectes especials són molt bons, el vestit em sembla acartronat. Em quedo amb els calçotets sobre les mitges clàssics.
• Esa tontería llamada asesinato (A Little Thing Called Murder): Telefilm que explica les barbaritats fetes per una mare i un fill que van començar amb estafes i van acabar amb assassinats. Em van venir ganes de deixar de veure-la però no ho faig mai. El problema crec que és d'enfoc, no és comèdia però no és drama. És poca-solta o jo no hi vaig trobar el què.
• En tierra de hombres (North Country)- VOS: També basada en fets reals sobre les primeres dones mineres als anys 80 i construida sobre la base de flashbacks, em va agradar tant el treball actoral de les dues actrius principals (però que algú li digui a la Charlize Theron que faci pel·lícules guapa) com per la història que com sempre em va provocar més d'una llagrimeta. Bones cançons de Dylan i banda sonora de l'oscaritzat Gustavo Santaolalla.
• Vacaciones (The holiday)- VOS: Típica comèdia romàntica que cal veure en anglès per distingir els accents britànics (Kate Winslet i Jude Law) vs els americans (Cameron Diaz i Jack Black). Però també disfrutar d'Eli Wallach, una de les poques llegendes vives de Hollywood (1915) en un paper molt a la seva mida i que encara segueix en actiu. Tot i que el guió no es molt original és ben agradable de veure.
• Tránsito (Stay)- VOS: Tot i la meva predilecció pel Ryan Gosling, aquesta història sobre psiquiatres afectats pels deliris dels pacients no em va convèncer. És torbadora però no la vaig entendre i a diferència de les pel·lícules de Lynch no em va afectar.
• La profecía 666 (The Omen)- VOS: Molt fluixeta. Recordo com em va afectar quan fa molts anys vaig veure La maldición de Damien. Aquesta no pas.
• La joven del agua (Lady in the Water)- VOS: Crec que la nota que té a l'imdb no és justa. A mi em va agradar molt la fantasia que respira la pel·lícula tot i que tingui certes incoherències de guió. I com sempre el director, M. Night Shyamalan, té gran facilitat per crear atmòsferes de terror sense mostrar massa.
• Los amos de Dogtown (Lords of Dogtown): Basada en les vides dels tres skaters més famosos dels anys 70 a Venice. Per a fans de l'skate.
• Novia por contrato (Failure to Launch)- VOS: Una altra comèdia romàntica però amb molt poca substància. Potser el millor són els pares d'ell, sofridors del 'morro' d'un treintaibastants que encara viu a casa seva i que els fa servir per trencar amb les parelles.
• Click (Click)- VOS: Tot i que la temàtica és original (això de controlar la teva vida amb un comandament) crec que li sobra moralina sobre les presses d'avui en dia i li manca comèdia en estat pur. O almenys això esperava.
• En la cumbre (Heights)- VOS: Vides creuades amb bons actors i el sempre interessant rerafons de Nova York. Per cert, en pocs dies un mateix actor en dues pel·lícules, James Marden, secundari en Superman i trascendental el seu personatge aquí.
• Sonrisa peligrosa (Novocaine)- VOS: Aquesta la vaig veure perquè esperava una comèdia i perquè la tenia gravada en anglès. Però la podeu deixar de banda. No és terrible perquè és estranya però esperava riure més.
• Noticias de una guerra (Noticias de una guerra): Documental curiós fet a través d'imatges reals de la guerra amb narracions basades en els discursos, des de les eleccions del 36 fins a la rendició de Madrid.
• Last Holiday (Last Holiday): Potser com les expectatives no eren massa altes, vaig trobar que és una comèdia fàcil de veure i que té una escena molt divertida a les pistes d'ski.
• El sexo lo cambia todo: La pitjor de totes les que he vist. Barreja Cuba i Jorge Sanz i imagina el pitjor.
• Como matar al perro de tu vecino (How to Kill Your Neighbor's Dog)- VOS: Una petita tragicomèdia protagonitzada pel Kenneth Branagh que mostra el canvi d'un cínic escriptor gràcies a una veïna i a un gos.
• Borat (Borat: Cultural Learnings of America for Make Benefit Glorious Nation of Kazakhstan)- VOS: Humor gruixut, escatològic que normalment o agrada molt o es detesta. En general està bé però no he passat del somriure. Això sí val la pena escoltar l'himne kazaj al final.

En resum moltes pel·licules però pocs impactes... Bàsicament és reforçar vocabulari d'anglès i esperar descobrir alguna sorpresa, com V de Vendetta.

PD: He tingut més temps però no per estar de vacances sinó perquè aquests dies les sèries han fet un petit descans de Nadal.