Amb la d'avui, ja he vist tant les pel·lícules amb més nominacions com les nominades a millor pel·lícula. Ahir va ser el torn de 'Slumdog Milionaire'. Dues coses apart del film, la primera és que també hi era l'Albert Om, seriós, com si estés enfadat amb la noia amb la que anava. La segona és que si una pel·lícula dura dues hores no es poden fer 4 sessions (almenys començant a les 16) ja que al final va començar a les 23.05 quan havia de començar a les 22.50, i un dilluns això fa mal.
Respecte al film en sí: potser era el meu dia d'ahir, una mica boirós, però la veritat és que em va sorprendre no emocionar-me més. I crec que el motiu és que cada vegada més m'agraden els plans clàssics; no sé, estic una mica farta dels canvis de plans constants en una mateixa escena. Sí, donen dinamisme però a mi em transmeten fredor. Sí dir que per mi la gran reflexió de la pel·lícula no va ser sobre el destí sinó sobre l'instint de supervivència enfront la misèria.
I avui li ha tocat el torn a l'última nominada, 'The reader'. Una pel·lícula amb un punt de vista interessant tant sobre l'Holocaust com sobre la justícia però que per mi té un excés de metratge, i no perquè es faci pesada, sinó perquè em sobren els finals extres, els últims 20 minuts, i no vull explicar el perquè. I un maquillatge horrorós!!!
En la petita enquesta sobre la millor pel·lícula faré un breu resum-lligam entre les cinc. Mentrestant us convido a votar pel millor director.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada