- El presentador: Hugh Jackman, les seves presències han estat espectaculars, tant
en el número inicial, com en l'interpretat amb Beyoncé (que per cert m'ha semblat que tenia més cuixa que jo) fet sobre una genial barreja de cançons de musicals (els qui em coneixen saben que és un gènere que em fascina). Llàstima no haver anat al seu musical quan vam anar a NY i només veure'l a la sortida.- Les semblances: Danny Boyle fent de Morrissey; casualment els dos de Manchester (Marc R, què et sembla com a idea per a un nou pentinat? Segur que és l'especialitat de totes les perruqueries)
- Un discurs: Tot i no ser sant de la meva devoció, m'ha semblat molt i molt encertat el de Penélope Cruz
- Les més elegants (espero crítica de Caviargirl sobre la moda als Oscar): Kate Winslet (Atelier Yves Saint Laurent), Marion Cotillard (Dior), Taraji P. Henson (Roberto Cavalli)i Penélope Cruz (tot i que potser semblava una mica massa de casament el vintage de Pierre Balmain)
- Les més elegants (espero crítica de Caviargirl sobre la moda als Oscar): Kate Winslet (Atelier Yves Saint Laurent), Marion Cotillard (Dior), Taraji P. Henson (Roberto Cavalli)i Penélope Cruz (tot i que potser semblava una mica massa de casament el vintage de Pierre Balmain)
- El pitjor vestit: Whoopi Goldberg amb un vestit de lleopard
- La més original: Tilda Swinton (Lanvin), superelegant amb la seva aparença andrògina
- Els més elegants: Robert Downey Jr. (David August) i Brad Pitt (Tom Ford). M'encanten els dos per si no es nota)
- La més original: Tilda Swinton (Lanvin), superelegant amb la seva aparença andrògina
- Els més elegants: Robert Downey Jr. (David August) i Brad Pitt (Tom Ford). M'encanten els dos per si no es nota)
- La raresa: Tenia fred al cap el Philip Seymour Hoffman?
- Una decepció: el no Oscar al millor guió original per Wall·E (No incloc la decepció per la poca quantitat d'Oscars per 'The Curious Case of Benjamin Button')
- La paròdia més actual: La feta per Ben Stiller sobre Joachim Phoenix totalment fora de si al programa de David Letterman de fa 10 dies:
I podríem fer moltes més categories com els més retocats per la cirugia, els més prims-primes, els que fan pitjor cara quan perden... però per aquest any ja n'hi ha prou
- La paròdia més actual: La feta per Ben Stiller sobre Joachim Phoenix totalment fora de si al programa de David Letterman de fa 10 dies:
I podríem fer moltes més categories com els més retocats per la cirugia, els més prims-primes, els que fan pitjor cara quan perden... però per aquest any ja n'hi ha prou
4 comentaris:
Estic bastant d’acord en el que ha explicat la Maida, tot i que no entraré massa en els vestits...:-)
Molt bé el Hugh Jackman, encara que en una versió més de showman-cantant que de presentador com a tal. Només vaig trobar a faltar els clàssics acudits pel fet de que quan el presentador-a de torn els expliquen les càmares busquen molt les cares conegudes a la sala, que per mi és un dels temes més interessants de la gala.
El tema de la duració sembla que no té remei: no hi va haver discurs del president, van fer més curts alguns elements clàssics, segueixen amputant les cançons (per la desesperació del Peter Gabriel que no va cantar la seva per aquesta raó) apart de reduir a tres les nominades, van agrupar molts premis en un mateix presentador o parella... però crec que les pauses de publicitat són excesives i que el nou sistema pels premis de les quatre categòries d’actors es va allargar massa. Interessant la idea de treure vint actors i actrius ja guanyadors (curiós veure a Eve Marie Saint, Sofia Loren o Joel Grey, per exemple), però els comentaris personalitzats semblaven d’aquests de concurs de televisió quan el jurat li fa la pilota als concursants (no precisament en plan Risto)
Considero una errada donar els premis de guions tan aviat perquè era com avançar el desenllaç final de la nit...
A mi també em va agradar molt el discurs de la Penélope, emotiu però intel.ligent, no monòton però ajustat sense excessos.
“Milk” va ser la típica pel.lícula “mimada” de cada any per sota de la gran guanyadora (com l’any passat “Juno” i mil exemples més) i li va pispar els premis de guió a “Wall-e” i el d’actor a Mickey Rourke (que jo tenia en ment que no guanyaria) potser de manera injusta (encara que no té res d’immerescut que Sean Penn tingui dos estatuetes) Justícia també per la Kate Winslet (encara que “The reader” no sigui la seva millor actuació ni, per descomptat, la més llarga...:-))
Sobre el tema de “Benjamin Button”, penso que és una pel.lícula que amb el més que atractiu argument/punt de partida que presenta, amb un bon director, amb notables (i carismàtics) actors, amb un pressupost molt gran, etc. no em va omplir ni molt menys el que jo esperava, sense que això vulgui dir que sigui dolenta o que no m’hagi agradat. De fet, inclús guanyadors sorpresa dels Oscars a la millor pel.lícula com “Driving Miss Daisy” o “Crash” havien guanyat abans algun tipus de premi (a millor peli) de tots el que és donen del crítics, premsa, Globus d’Or, etc., sense que aquest sigui el cas de BB, així que per congruència amb això hauria sigut una enorme sorpresa que obtingués l’Oscar principal, tot i les tretze nominacions.
I “Slumdog” no em sembla una meravella, té alguns excessos i fases criticables, més o menys el que esperava, però emana alguna cosa especial, un intangible, el que sigui… que per mi no té BB, tot i que aquesta va costar deu vegades més (sense que vulgui dir que ser més barata o més cara sigui un element determinant per merèixer o deixar de merèixer un premi, que seria com dir que Barça o Madrid només podrien ser campions de Lliga si aconseguissin trenta punts d’avantatge sobre la resta d’equips per justificar el seu pressupost...)
En qualsevol cas, sobre gustos, per sort, no hi ha res escrit... I curiós (i molt interessant) que la guanyadora de la enquesta fos “The reader”, fet que demostra el meu típic i tòpic comentari anterior. Potser és la més europea i propera a nosaltres en molts aspectes de les cinc.
Mmmm... al meu parer la guapa guapíssima va ser -i com no- Natalie Portman i el seu vestit rosa de Rodarte. Interessant la proposta amb aires bollyboodencs de Galliano que va lluïr la Freida Pinto de Slumdog Millonaire i a destacar com ja comentes el look androgin de Tilda Swinton amb el seu Lanvin.
La tendència "núvia" s'ha vist molt a aquests oscars, i en general lluïda amb bastant bon gust. Aquesta ha estat una de les ocasions en les que Penélope ha escollit força bé (millor que quan es disfressa de Chanel i sembla 10 anys més gran del que realment és). El Balmain vintage que va escollir li esqueia. Entre aquesta tendència nupcial sobre l'alfombra vermella tampoc estava malament el Versace de Marisa Tomei o l'armani privé que va lluïr la Hataway així com el L. Scott de la Kidman. No em convenç en canvi el modelet nuvia que va escollir Sarah Jessica Parker, que tot hi ser de Dior Haute Couture, em sembla una mica excessiu. Les pitjors vestides crec que sens dubte varen ser: Beyoncé, Amanda Seyfried amb un Valentino vermell massa llarg i gran per ella, el Zuhair Murad que va lluïr Miley Cirus era terrorífic... i el de Sofia Loren abominable, ja no he ni investigat de qui era...
Però de tots els vestits, em quedo aquest cop amb els vestits tradicionals indis de les mares dels nens de slumdog millonaire i la seva alegria: http://3.bp.blogspot.com/_vyCf6z7uw8E/SaK4Q-WXAzI/AAAAAAAAiWM/Pl2WNa6LcM4/s1600-h/56832078Mahalofashion223200980402AM.jpg
Gràcies pels comentaris caviargirl... Els punts en comú sobre els vestits que més ens van agradar no són molt semblants, però sí compartim els que no ens van agradar.
I la Natalie Portman estava guapa però la veig excessivament prima
Sí... a la Portman li falta menjar una mica més de caviar ^_^ o algún entrepà de fuet de tant en tant... Ara he vist que el vestit de Miley Cirus firmat per Zuhair Murad, a sobre és un clon d'un model de Dior dels anys 40 que està exposat al Metropolitan de NY...aix...i es que els famosos/es també tiren de clons.
Publica un comentari a l'entrada