Hi ha feina després de la Crisi?

Us passo un vídeo que ha penjat la Dàcil i que m'ha agradat molt. Ara que tots els meus companys i jo mateixa estem amenaçats per un ERE a T-Systems, potser val la pena pensar que sempre hi ha una altra feina esperant, no importa com l'hagis d'aconseguir :-)

John Adams

La setmana passada no vaig veure cap pel·lícula de les que tenia enregistrades. Durant aquest mes d'octubre s'han anat estrenant sèries i de moment n'estic seguint unes quantes per acabar de decidir quines trio. Ho portava bé i a bon ritme podia veure-les i seguir veient pel·lícules, però la setmana passada se'm va trastocar tot.
D'una sola passada van emetre els 7 episodis (aproximadament d'1.15 cadascun) de John Adams. El que comunment es diu minisèrie. L'he vist en VOS i la veritat és que tot i que la vida del segon president d'EEUU després de George Washington potser no és un tema proper, m'ha agradat moltíssim. Possiblement la gran intepretació de Paul Giamatti i Laura Linney hagi ajudat (guanyadors de 2 dels 13 Emmy que se li van atorgar fa poc). Per poc que us agradin els temes històrics us la recomano. Però sobretot per veure com neix una nació i com no perdre la integritat amb el poder.
Resta de sèries que miro:
The Office (TNT, Temp 4): Ja n'he parlat... Genial.
The Riches (C+, VOS, Temp 2): Temàtica molt curiosa ja que parla dels nòmades de la carretera (una mena de gitanos irlandesos dels EEUU) amb una Minnie Driver molt atractiva.
The Wire (TNT, Temp 4): Una sèrie de policies i drogaadictes adictiva i diferent. On l'acció importa menys que la psicologia. Fins i tot Obama admira al sanguinari Omar (que exerceix sobre mi una forta atracció)
I ara les que estan en avaluació:

Big Bang (TNT): Comèdia de frikies amb poca facilitat per relacionar-se amb les dones. D'entrada la seguiré veient
Chuck (Calle 13): Després de no veure-la a TV3 encara no tinc clar si val la pena seguir les aventures d'aquesta aprenent d'espia.
Club contra el crimen (Fox): La més senzilla de totes i bastant òbvia, és la primera que vaig veure quan encara bo havia sèries i ara em costa soltar-la. 4 amigues de diferents àmbits (policia, jutge, forense i periodista) que resolen casos (SEMPRE i RÀPID)
El show de Katy Brand (C+, VOS): Humor una mica barroer aprofitant-se dels famosos però amb alguns bons gags
En terapia (Fox): Sobre un psicoanalista, els seus pacients i els seus propis problemes. Episodis curtets. Segurament continuarà.
Generation kill (C+, VOS): Dels creadors de The Wire, una altra manera de veure la invasió d'Irak a través de les vivències dels marines.
Mujeres de Manhattan (Fox): La nova Sexo en NY, de moment em sembla menys interessant, però li donaré un pèl de marge.
Reglas de compromiso (Paramount Comedy): Comèdia de parelles. M'agrada i són episodis curtets.
Rockefeller Plaza (Paramount Comedy): Tot i el seu èxit als Emmy no m'acaba de convèncer el tipus d'humor. O potser no m'agraden les sèries que van sobre la tele (Ja em va passar amb Studio 60 que vaig abandonar)
Último aviso (Fox): Una altra d'espia abandonat a la seva sort però que té un bon toc d'humor.

I mentre espero la nova temporada dels Tudor, us passo la promo de la 5a temporada de Lost que m'ha fet arribar el Lluís (Per cert sí que va haver resum de motos)

Sant Facebook?

Agrair al Facebook que m'hagi permès demanar perdó i recuperar el camí d'una amistat que pensava que havia perdut per sempre. El Facebook és l'instrument, ara ens queda a nosaltres retrobar-nos i reconfiar l'un en l'altre... Estic contenta!
I també m'agraden tota la sèrie de retrobaments amb gent que potser fa 20 anys que no veia!!!

Piropos o floretes

Fa una estoneta al sortir de la feina m'he creuat amb un iaio que m'ha llençat un piropo: 'Te tengo que mirar porque no sé como te las apañas pero cada día que te veo estás más guapa. Coño!'.
Normalment no em fan gràcia però és que el senyor ho ha fet amb tant art, apartant-se al meu pas i movent el braç esquerra cap enrera com un torero, que li he donat les gràcies i tot. A més avui ja m'havien dit que estava guapa :-)

Noves marques

Avui he marcat el que crec que serà la pauta de natació d'ara en endavant (700 metres o 28 piscines):
- Sèrie de 6 piscines de braça
- Sèrie de 6 piscines d'esquena
- Sèrie de 6 piscines de crol
- Sèrie de 4 piscines de braça
- Sèrie de 4 piscines d'esquena
- Sèrie de 2 piscines de crol
Donat el temps que tinc per nedar, uns 35 minuts, potser puc augmentar l'última sèrie i arribar a les 30 piscines, però no crec que gaire més.
De tota manera estic molt contenta, des que tenia 12 anys que no havia fet tantes piscines

Walking the line i moltes més pel·lícules

Per desgràcia vaig poquet al cinema però miro moltes pel·lícules de les que tinc enregistrades (encara en tinc en VHS però ara ja gravo al DVD gravador). Ahir vaig veure 'Walking the line (En la cuerda floja)'. La pel·licula està prou bé, però com en la majoria de biografies inclús les 2'15 minuts queden una mica minses per explicar les coses. El que més em va agradar és la petició de matrimoni de Johnny Cash a June Carter. De fet és un moment molt romàntic que em va emocionar com el fet que després de tantes negatives d'ella estessin 35 anys junts. Fins a la mort en la que només es van portar uns mesos de diferencia.
Us poso el vídeo de la cançó 'Jackson', en la que ell atura un concert per demanar-li que s'hi casi.
Em va agradar molt la Reese Witherspoon i crec que l'Oscar és merescut.


Mini resum de les pel·lícules que he vist durant la setmana (des del dissabte 11):
- Corrupción en Miami (VOS): No em va agradar gens tot i que hi surt el Colin Farrell (i també m'agraden molt els altres dos actors(. Mai vaig ser superfan de la sèrie, però com a pel·lícula és molt poca-solta
- Un lugar maravilloso: Del milloret de la setmana. Sensible i molt ben interpretada explica com el fet de ser fill d'un americà al Vietnam no és el millor que et pugui passar. També bona nota per la BSO.
- Enigma: No sé que dir d'aquesta pel·licula. No està mal però crec que fan el guió massa enrevessat sense que això aporti interès a la pel·licula. Bona ambientació.

- City of Ember (VOS): La meva quota d'aquest any en el Festival de Sitges. Després de meditar-ho hauré d'acabar donant la raó i considerar-la una pel·lícula familiar. Presència de director i guionista amb la seva filla després del lliurament de premis on el més destacat és la sincera sorpresa de Fernando Guillén al rebre el premi honorífic. Pablo, estic esperant el teu resum de pel·licules per publicar-les al blog
- Guardando las apariencias: comèdia lesboxinesa ben feta però sense massa a destacar
- Flight 93: telefilm que deu ser semblant a United 93. Es deixa veure per ser un el que és. Et fa pensar en què hauries fet en una situació com aquesta.
- Memoria negra: Documental molt interessant sobre la petjada del colonialisme espanyol a Guinea Ecuatorial. Especialment la reacció de l'advocat que era la mà dreta del dictador Francisco Macías
- Dos colgados muy fumaos: Comèdia sobre dos penjats de les drogues i les seves aventures per menjar unes hamburgueses (Rafa P, tu también harías todo lo que hacen?)
- Monster House (VOS): Pel·lícula d'animació però que no puc gravar per l'Ariadna perquè li faria una mica de por. El millor, la veu de l'Steve Buscemi com a Nebbercracker.
- A todo gas - Tokyo Race (VOS): Si vols flipar amb la conducció de cotxes, és la teva pel·lícula. Per la resta, argument poca solta. Interessant: veure l'aparició estelar de Vin Diesel (reconec que em perd, i té una veu al·lucinant)
- American Dreamz. Salto a la fama (VOS): Encara estic flipant sobre aquesta comèdia que toca temes tan dispars com els terroristes, OT a l'americana i el president dels USA. Que va prendre el guionista?

Gadgetobotellón de classe

Un dia d'aquests vaig anar a comprar un parell de benjamins d'Anna de Codorniu. A casa sempre tinc les tres mides petites de cava: benjamí, mig litre i litre. Sí, em falta un Magnum, però això és per a molta colla i últimament no faig massa festes.

El tema és que quan vaig anar a agafar-les anaven dins d'un bonic package de plàstic. Vaig suposar que portaven algun regal i al mirar-ho d'una reullada em va semblar que era una copa de cava.

Arribo a casa i obro la 'bossa'. Sorpresa la meva. Sí, són copes, no una, sinó dues, però especials. De fet són com taps en forma de petita copa, per posar al coll de l'ampolla i beure cava encara que no tinguis una copa formal a mà.

M'ha semblat un regal molt aprofitable ja que suposo que es pot enganxar a tot tipus d'ampolles, i queda més classy que no pas beure a morro.

Suposo que amb les meves explicacions no queda massa clar, així que us penjo la foto. Aaixò sí encara no les he estrenat. Quan ho faci, faré una altra foto.

Per fi ahir no em vaig ofegar

En una piscina et pots ofegar per no saber nedar o per quedar-te totalment esgotat. Ahir va ser el primer dia que vaig poder fer sèries decents de piscina. Però anem per parts.
Al setembre vaig apuntar a l'Ariadna a un curs de natació els dilluns i dimecres de 18.15 a 19 al Mediterrani. Com l'havia d'acompanyar i m'havia d'esperar, entre l'opció bar i l'opció esport, vaig triar aquesta i em vaig fer sòcia. El Mediterrani del carrer Begur té 4 piscines (1 olímpica, dues de 25 metres i una petita d'activitats) i el primer dia com feia sol em vaig decidir per l'olímpica, que és descoberta. Diríem que nedar una piscina sencera (50 metres) en qualsevol dels estils va ser una agonia i després de cadascuna havia d'estar una bona estona descansant, especialment en el crawl.
Això em va fer adonar que a més de la baixa forma, havia adquirit vicis importants en la respiració. Seguint l'esperit del meus amics runners (els quatre tenen blog i són consultables des del meu) vaig decidir-me a estudiar com respirar millor i a marcar-me petits objectius.
Després de 8 sessions (algun dia hem faltat per malaltia) he aconseguit nedar amb una mica de criteri i a partir d'ara puc establir un punt anar a millor. El punt van ser 550 metres (ara nedo a la piscina de 25m que la gran fa fred) amb la següent cadència: 4 piscines de braça, 4 d'esquena, 4 de crawl i repetició de la sèrie amb només dues piscines de crawl. El que em fa estar orgullosa és poder fer 4 piscines seguides sense parar, però vull anar a més.
Sóc una sirena!

Speakasy o com el clandestí acaba sent el preu

El restaurant Speakeasy es defineix a sí mateix com 'Clandestine Back Room Restaurant & Bar' i està ubicat a un antic magatzem de la cockteleria Dry Martini.

Ahir per la nit vaig anar-hi a sopar amb dues de les meves amigues des de parvulari, la Sònia i l'Isa. La veritat és que va ser una nit molt agradable posant-nos al dia de molts temes i vam estar ben bé dues hores i mitjà molt a gust. Però és clar el títol de l'entrada ja deixa entreveure que no tot són flors i violes.

La idea del restaurant és recrear la privacitat dels speakeasy de la llei seca, els locals on se seguia comercialitzant amb l'alcohol. I l'ambientació és perfecta, elegant i molt alcohòlica (rodejada per estanteries plenes d'ampolles). I el servei atent, però no embafador. I el menjar, deliciós i fet amb cura. Però el preu és bastant exagerat. De fet quan vaig veure el compte em va fer mal: 186€. Veient la carta jo comptava 45-50€ per cap, però no 62.

Però és clar hi ha detalls inequívocs que demostren que ha de seguir sent un restaurant especial no apte per anar-hi cada dia (tot i que sent dimecres i amb crisi estava ple): copa de cava 6€, cobert 4'5€ (sí, panets molt bons, aperitiu molt bo, cocktail gelatinós de nova generació però si ho hagués refusat m'ho haurien descomptat?), mitja ampolla de vi 18€, i postres mínim 8'5€.Així que al final el que acaba sent clandestí és el preu, perquè és lícit quedar-se tant marge?

Tot i així és recomanable encara que només sigui per sentir-te com si estessis fora de la llei.

Val la pena parlar de la crisi?

Sembla mentida que sigui economista. Per mi anar a una entitat financera em resulta pitjor que anar al dentista (suposo que si hi treballés com gran part dels meus amics, hauria d'acostumar-m'hi), però les dimensions de la crisi fan pensar en una cua de gent presa del pànic fent cua davant dels bancs i caixes per recuperar els seus estalvis, i potser els que millor hauríem de donar un vot de confiança serem els primers de la cua.
Com la cosa no està per riure massa us passo un vídeo i un article que m'ha recomanat un company de feina. El vídeo és una aproximació irònica de dos còmics anglesos a la gènesi de l'especulació. Molt bo i està subtitulat.

L'enllaç és un article d'un professor de sobre els orígens de la crisi i conté una visió bastant aguda del que ha passat (en versió castellana aquí -té menys humor negre-)
En temps de crisi ja se sap menys sortir i més follar (dedicat a tots els que diuen que aquest blog no sóc jo)

Ell ha marxat però la seva imatge ho serà per sempre

Paul Newman, l'actor més bell de Hollywood va morir aquest cap de setmana amb 83 anys. L'última pel·lícula seva que havia vist (no ben bé vist ell) era la seva veu per 'Doc Hudson' a la pel·lícula 'Cars' i crec que l'anterior havia estat una revisió de 'La leyenda del indomable (Cool Hand Luke)', una de les meves pel·lícules preferides tan d'ell com del tema penitenciari, amb l'escena memorable dels ous.
Tot i que era conegut pels seus ulls blaus, a mi el que més m'agradava són els llavis (els qui em coneixen saben que és una de les meves obsessions) i de fet hi ha algunes pel·lícules seves que al veure-les em provocaven angoixa, perquè surt tan guapo que fa mal. Una d'elles la coprotagonitza amb la seva dona a la vida real 'Desde la terraza (From the Terrace)' i per mi és on més atractiu apareix.
A part de l'esmentada abans, les meves pel·licules preferides (de les que he vist) són:
- Marcado por el odio (Somebody Up There Likes Me)
- La gata sobre el tejado del zinc (Cat on a Hot Tin Roof)
- El buscavidas (The Hustler), molt millor que la que li va permetre guanyar un Oscar
- I 'El golpe (The Sting)' que a més de reunir els dos guapos de Hollywood és una pel·lícula molt divertida i amb una de les músiques més conegudes de la història del cinema.

Si no les heu vist aprofiteu per fer-ho, el bon cinema no passa mai de moda