Per a nens

Per als que teniu nens us passo uns vídeos que agradaran al vostres fills. Són cançons cantades pel pingüí Pigloo. La preferida de l'Ariadna és aquesta (i com li agrada fer el petó esquimal):

però si mireu els vídeos relacionats trobareu de tot: "Le Ragga Des Pingouins", una versió dels Pajaritos o "Moi J'aime Skier", versió de YMCA o també la meva preferida "Ca plane pour moi" versió d'una cançó de finals dels 70

Resum del SOS 4.8 (3. Dia 3/5/2008)

Es nota que ja no estem en forma... Això de sortir un dia i haver de llevar-se d'hora es fa dur. Així que al segon dia vam passar de la conferència, tot que pel que em va comentar un dels voluntaris, va ser inclús millor que la del primer dia i vam aprofitar per prendre el sol a la piscineta de l'hotel (banyar-se no que estava frozen) i fer un nou passeig per Múrcia per dinar.


Una bona migdiada reconstituent i cap 'al tajo'

Vam decidir començar amb el Miqui Puig, que m'encanta tant en la seva vessant concert com quan punxa. Serà que sóc una nostàlgica però si algú es capaç de punxar Autosuficiencia i Girls & Boys en una mateixa sessió per mi és un geni de la música (a veure si així reaccioneu i em critiqueu).

D'aquí vam anar a fer una volta per la zona d'art on hi havia alguna proposta força interessant. La llàstima va ser no veure tot el procés ja que les obres es van començar a crear un cop es va iniciar el festival. Prop d'aquesta zona també havia el Reactable. Sí, aquell instrument musical electrònic creat per un grup de la Universitat Pompeu Fabra que la Björk ha fet servir en la seva gira.

La veritat és que és molt espectacular tot i que no ens vam atrevir a tocar-lo. El vídeo que us poso no és el del concert que era bastant més harmònic que no pas els tocs de la gent

I d'aquí a veure la Bimba Bosé amb el seu grup The Cabriolets. Tot i que la seva música podria arribar a ser interessant, es notava que no havien tocat gaire (De fet ella mateixa es va disculpar dient que era el primer concert seriós que feien).

I després d'una estona esperant tocava el torn de Fangoria i Nancys Rubias. Del grup del marit d'Alaska només dir que tenen molta canya i que les cançons són molt divertides i iròniques i la veritat és que el poquet temps que van estar a l'escenari va ser canyero i vam ballar molt.

Fangoria va ser per mi una mica de decepció. Podríem dir que va haver tres concerts, un per cada canvi de roba, i sota el meu punt de vista van anar a pitjor. Diguem que cada vegada a més "petardeo". Potser un altre dia m'hagués semblat bé però no sé si per què vam conseguir unes cadires a la llotja i ens vam apoltronar, la veritat és que va ser una mica decebedor.

I la gran sorpresa de la nit, per mi el millor de tot el que vaig escoltar, o potser el que més em va sorprendre. Tot i no ser el meu tipus de música, Digitalism, és un duet alemany amb molt de ritme i espectacularitat en la proposta basada en la música i els jocs de llum. Evidentment, no tenen el desplegament de mitjans del "chemitas" però potser això és el que em va agradar més d'ells. No poso els vídeos perquè em van quedar molt foscos però si podeu veure'ls a algun lloc us els recomano.

I finalment els caps de cartell, The Chemical Brothers. L'any passat també els vaig veure al Summercase i aquí em van agradar més. Va ser el moment amb més afluència del festival, però des de la nostra posició privilegiada, vam viure l'espectacle plenament.

Sobre Jeff Mills, no m'atreveixo a opinar perquè no vam veure ni mig minut però crec que dels mites tampoc cal parlar-ne.

I ja per acabar: Felicitats H. crec que després de tots el que vas patir ha valgut la pena el que en va sortir. Gràcies H. per donar-nos l'opció a fer algunes coses diferents. Gràcies C. per fer-nos sentir com dos més del grup. I la web del festival per si voleu fer-hi una ullada: http://sos48.com/. I una foto de l'escenari i la llotja.

Resum del SOS 4.8 (2. Dia 2/5/2008)

Pel matí, esmorzant vam coincidir al mejador amb el cantant de James que digue'm que no es va quedar amb gana.
El primer dia començava fort. Després de fer-nos els passis VIP ens vam endinsar a Voces amb la conferència "Política i sostenibilitat" dels pensadors Lipovetsky y Vattimo. La duració prevista era de 12 a 15 però la veritat és que no vam estar durant tota la sessió, ja que teníem gana. La xerrada de Lipovetsky va ser molt interessant sobre la societat de l'hiperconsum i en general els temps hipermoderns en els que vivim. Idees clares i ben exposades. Sobre Vattimo molt menys a dir ja que només vam estar-hi uns 20 minuts. Era molt divertit, anecdòtic però menys pedagògic i bastant més anàrquic. Els acompanyava Pedro Alberto Cruz Sánchez, Consejero de Cultura, Juventud y Deportes, al que vam veure en tots els concerts i que el dia del partit del Múrcia estava al costat del Laporta.

I després de dinar a disfrutar del llit de 2 metres de l'hotel, esperant els concerts de la tarda (tot i que des de les 12 del migdia ja havia DJ). Abans de marxar cap al festival vam fer una mossegada a l'hotel i allà la millor foto de tots els dies. Estàvem al bar amb uns amics i apareix el Rufus Wainwright. Un dels amics li feia fotos de costat amb el mòbil i ja sabeu com sóc. M'hi acosto, es gira i em diu: Hello!! (tot maco i somrient). Li demano fer una foto i accepta. Ja s'hi apunten tots (però no us he posat a la foto). És un tio encantador i es va demostrar també després en el concert.

Començaven els concerts i el primer que vam veure, James. La sensació va ser millor que al Summercase, potser perquè estàvem més a prop de l'escenari, potser perquè realment l'esmorzar l'havia inspirat. Un fragment de 'Sometimes'.

I després d'això, Rufus, que apareixia sol a l'escenari, acompanyat d'un piano i a estones d'una guitarra, poc extravagant, irònic i amb una presència i una veu meravellosa. A diferència de la majoria de concerts en què no entenc una paraula del que diuen els cantants, vaig escoltar tots els seus comentaris. Us deixo algunes perles traduïdes lliurement i de memòria:

"Ah, Espanya! Teniu el rei més guai del món. M'agradaria que algun dia xerrés amb Bush i li digués allò de porque no te callas"

"Aquest és el meu primer festival d'estiu d'aquest any, així que us cantaré una cançó melancòlica"

"Si algun dia em casés amb el meu company, que no ho crec perquè sóc una mica bala perduda,... ho faria aquí"

Una mica de descans per agafar forces per als Kaiser Chiefs. Cantant accelerat i molt molta festa. Potència a l'escenari tot i que les prestacions vocals no són el seu fort. Però va valdre la pena veure'l enfilat en la bastida de l'escenari esperant que no es fotés de lloros. I coi, que la seva cançó 'Ruby' és una de les més descarregades. I que l'any passat no els vaig veure perquè al Summercase coincidien amb !!! i vaig estar patint aquell concert (per la gent del millor del Summercase, per mi una agonia)

Després actuaven els Fischerspooner DJ Date però la veritat és que vam aprofitar per fer una volta, mirar l'escenari petit dels DJ, menjar un entrepà i aprofitant que passava per allà, fer-me una foto amb el Tim Booth, cantant del James, en un moment que va passar pel VIP.

I els últims que vam veure (tot i que la festa podia continuar i de fet força gent jo va fer) van ser The Pinker Tones, que tot i no ser una fan d'aquest tipus de música em van semblar molt bons, catxondos i amb una tria de cançons molt ballable.

I ara sí... a dormir per agafar forces per al següent dia

Resum del SOS 4.8 (1. Arribada)

El passat pont de l'1 de maig vam estar a Múrcia al Festival Internacional d'Acció Artística SOS 4.8, un festival multidisciplinar on pensament, art i música confluïen en 48 intenses hores. La veritat és que sempre m'ha costat anar de festivals, i de fet al FIB només hi vaig anar un cop i per veure el meu grup favorit (The Cure per als que no ho saben), i Múrcia està un bon tros més avall.

Però aquí havia una mica d'interès afegit. El que ha patit tots el maldecaps per muntar-ho és un bon company de facultat i de futbol al qui ens venia de gust donar suport (moral) en aquesta aventura. També ens donava passis VIP i la veritat és que és una sensació molt xula sentir-se privilegiat i accedir on normalment no pots. També les birres i cubates gratis que teníem van ser el complement perfecte, que tot s'ha de dir.


Així que vam agafar el cotxe perquè els mitjans alternatius ja no eren possibles i cap a Múrcia. Ens allotjàvem a l'hotel de l'organització (i això també té la seva gràcia, ja ho veureu) i com el sarau no començava fins al dia següent, vam fer una mini excursió per Múrcia, admirant les flors i la Catedral i menjant plats típics com el Zarangollo.



I a dormir aviat perquè al matí següent ja teníem les primeres activitats.

Festa Chikilicuatre o com passar una nit de dissabte

L'any 2002 amb l'aparició d'Operacion Triunfo vam iniciar una tradició: veure de nou el festival d'Eurovision, un espectacle que en aquell moment feia més de 10 anys que personalment havia deixat d'interessar-me.
Amb l'excusa d'OT vam continuar els primers anys, però sense aquesta coartada també ho hem seguit des del 2005. Aquestes nits de dissabte es converteixen en una bona raó per estar amb els amics i passar una molt bona estona, especialment aquests últims anys en què a part de cançons amb més o menys qualitat han sorgit un munt propostes diferents.
Aquest camí el va iniciar Alf Poier i aquest any s'ha arrodonit amb Rodolfo Chikilicuatre i la cançó del Chiki Chiki, tot un fenòmen de masses, especialment entre el públic infantil.
Els que vam estar la nit de dissabte a casa no esperàvem que Espanya guanyés el concurs amb l'experiment però almenys va rebre més punts que els últims anys i de més països i això ja és un gran què.
Respecte als resultats finals: De la guanyadora, tot i que tots la teníem a la "porra" no és pas la millor d'ahir, però entre la geopolítica i la posició en la que cantava i que ell ja havia estat segon el 2006, era fàcil que guanyés.
Sorpreses entre les 10 primeres: la canço turca, bastant diferent al que hi ha a Eurovision; Bosnia, la meva cançó preferida, que potser té una aparença freac però que val la pena escoltar sense prejudicis; i potser alguna absència significativa com la de Portugal que semblava una balada per estar-hi.
I ara a esperar un any més

Com allò de Sade ("es una porrera, es una porrera")

Això m'ha passat a mi moltes vegades, i si en recordo algun cas ja l'explicaré, però aquest mail que m'ha enviat avui un amic m'ha arribat al cor i a la panxa del que m'he rigut:

La mítica cançó "l'estribillu" de la qual cantava sota la dutxa
Las maravillas de Malaic
resulta que en realitat és
Last night a dj saved my life

Flipo!! No s'assemblen en res!!!

Recordem aquesta cançó mítica :-)

Per als que vulgueu veure el vídeo de Sade i descobrir on ho diu:

Eurovision - Semifinal 2

Primer de tot gràcies David per dir-me on veure la gala d'avui. Segon gràcies a Portugal per actuar avui i poder veure-ho al seu canal internacional.

Sobre avui com a comentaris generals és que el nivell global em sembla inferior al del dimarts i no m'ha quedat cap preferida

Les que han passat avui: Ucraïna (la presència de la noia segur que ha ajudat), Croàcia (mig freac però una cançó prou interessant), Albània (a mi m'ha semblat fluixeta), Islàndia, Geòrgia (ho suposava, sense agradar-me), Dinamarca (David, ho sento), Suècia (fins aquí els vots nòrdics han comptat i han passat els cinc països entre les dues semifinals), Letònia (la gent que vota avui té menys gust que la de dimarts), Turquia (de les poques que m'agradava una mica l'estil), Portugal (aquesta sí l'has encertat i les altres quatre pronosticades)

I ara a esperar dissabte amb la festa a casa

Eurovision - Semifinal 1

A l'espera del que passarà dissabte, avui ja hem tingut la primera ració (i única que deixa veure TVE) de semifinal. Les escollides han estat: Grècia, Romania, Bosnia, Finlandia, Rússia, Israel, Azerbaijan, Armènia, Polònia i Noruega

Les meves preferides han tingut sort (Bosnia, Israel, Azerbaidjan) excepte San Marino així que si la voleu veure: http://www.youtube.com/watch?v=ul3Ls3B6S9s

Com a resum de la gala: escenari espectacular, cantants femenines molt atractives (nois, quina ha estat la vostra preferida?) i una bona ració de freacs entre "pavos", estenedors de roba (tot i ser de les meves preferides) i altres rareses. I presentació terrible de l'amic Uribarri acabant abans d'hora i dient NOOOOO quan s'ha classificat Bòsnia (sense comentaris)

PD: Ahir per la nit em vaig confondre i vaig posar Sèrbia per Bòsnia... "La noche me confunde"

Recomanació sèrie

El meu sentit de l'humor és una miqueta especial i potser per això m'agrada una sèrie que actualment estan fent al canal TNT del Digital. És The Office. Tot i que a tot arreu diuen que la versió britànica, una mica anterior, és millor, us recomano del tot que l'enganxeu on pugueu.
No és una sèrie per riure de forma esbojarrada però sí somriureu constantment. I per a qualsevol que treballi en una empresa, com a mínim pensa com reaccionaria si estés allà.
L'estil és una mica especial: els esdeveniments se succeeixen alhora que els van entrevistant, com si algú fes un documental de l'empresa.
Impagable el cap amb les seves sortides to, i el segon d'abord, en Dwight, un personatge realment particular i que mereix un monument en l'olimp dels freacs. Però l'èxit d'aquest personatge és també degut a les bromes d'en Jim amb la complicitat de la Pam.
Però crec que el millor és que us la mireu.

Alguns exemples de diàlegs:
"Dwight: Sí, vi de "Boda en boda". Fui a ver "Grizzly Man" pero me equivoqué. Esperé una hora pero no cambié de sala. Es lo que hacen los osos. Atacan de repente"
"Creed: La homosexualidad no me ofende. En los 60 hice el amor a muchas, muchas mujeres. A menudo al aire libre... en el barro, bajo la lluvia. Y es posible que algún hombre se colara. No había manera de saberlo"

Vicky Cristina Barcelona

Les primeres imatges de la pel·lícula donen la sensació que almenys a Europa, que és on més agrada en Woody, sembla que fomentarà encara més el turisme a la nostra ciutat. Tot i així, suposo que en els tràilers promocionals dóna la sensació que la presència de Barcelona és molt superior a la que serà en realitat.

Us poso el tràiler amb aquestes imatges per si encara no l'heu vist. I recordeu, no crec que el tema empitjori el que "L'auberge espagnole (Una casa de bojos)" ha aconseguit amb els Erasmus.

Barcelona poesia

Jo sóc de les que pensa que llegir poesia és complicat si vols entendre-la com si fos una novel·la. Potser per vosaltres no, però per mi era molt més fàcil quan estudiava i m'ajudaven a entendre les metàfores i la simbologia. Per això iniciatives com la d'il·lustrar poemes i penjar-los als vidres del metro em semblen molt encertades.

A propòsit d'aquests dies de poesia a Barcelona us poso aquest poema visual que m'ha semblat preciós(i potser alguns direu que sóc una romàntica, tot i que quan bec Voll Damm no ho sembli)

On em moc

Això de treballar en allò que diuen una empresa d'informàtica o consultora quan es vol fer més interessant, té les seves avantatges i els seus inconvenients. Entre aquests últims estar envoltada de gent, i no us ofengueu, amb certa tendència al frikisme.

Però per altra banda això et dóna peu a parlar de coses que et recorden a fa uns quants anys, com el vici, que ha tots els que he jugat, sabem que provoca el Tetris.

En record a aquestes converses us passo un enllaç que vaig trobar ahir d'un "tio" que del tetris n'ha fet vídeoart, a través d'uns muntatges bastant currats. Però millor que hi feu una ullada.

Si us sentiu freaks d'alguna manera no deixeu de compartir-ho. Aquest interès vostre tan estrany, també pot ser-ho meu.

Homenatge per començar

Hi ha tants conceptes del cinema que haurien pogut ser el nom del meu blog. Però se n'ha de triar un, i fa un parell de dies vaig tornar a veure, gràcies a youtube, aquella arrencada espectacular de la pel·lícula de David Lynch.

La música i les imatges ens porten cap aquells paradisos diferents,desconcertants que passen per la ment d'aquest artista i que més d'una vegada, sense anar més lluny a Lost Highway, m'han posat la pell de gallina.

I una persona, que el va veure en recomanar-li, em va dir que l'havia despertat de la seva letargia. Això em va acabar de decidir.

Els que em coneixen saben que sóc una mica mandrosa per escriure, però espero des d'aquest blog comentar pel·licules que em toquin (i d'aquestes n'hi molt molt poques últimament), sèries i altres coses relacionades o no amb el món de l'espectacle. En resum, coses que entren dins del meu àmbit d'interès que inclou coses tan dispars com l'esport, l'art, la publicitat, la música, el menjar i beure, i algunes coses frikies com Eurovision...

Ja per acabar la meva primera entrada, us passo el vídeo que ho ha començat tot