L'any 2002 amb l'aparició d'Operacion Triunfo vam iniciar una tradició: veure de nou el festival d'Eurovision, un espectacle que en aquell moment feia més de 10 anys que personalment havia deixat d'interessar-me.
Amb l'excusa d'OT vam continuar els primers anys, però sense aquesta coartada també ho hem seguit des del 2005. Aquestes nits de dissabte es converteixen en una bona raó per estar amb els amics i passar una molt bona estona, especialment aquests últims anys en què a part de cançons amb més o menys qualitat han sorgit un munt propostes diferents.
Aquest camí el va iniciar Alf Poier i aquest any s'ha arrodonit amb Rodolfo Chikilicuatre i la cançó del Chiki Chiki, tot un fenòmen de masses, especialment entre el públic infantil.
Els que vam estar la nit de dissabte a casa no esperàvem que Espanya guanyés el concurs amb l'experiment però almenys va rebre més punts que els últims anys i de més països i això ja és un gran què.
Respecte als resultats finals: De la guanyadora, tot i que tots la teníem a la "porra" no és pas la millor d'ahir, però entre la geopolítica i la posició en la que cantava i que ell ja havia estat segon el 2006, era fàcil que guanyés.
Sorpreses entre les 10 primeres: la canço turca, bastant diferent al que hi ha a Eurovision; Bosnia, la meva cançó preferida, que potser té una aparença freac però que val la pena escoltar sense prejudicis; i potser alguna absència significativa com la de Portugal que semblava una balada per estar-hi.
I ara a esperar un any més
1 comentari:
Reflexió personal: un aplaudiment per poder mantenir aquesta cita anual tant pel tema purament del concurs com el que es refereix a la reunió d'amics.
Reflexió política: hi ha alguna solució per parar aquest desplaçament de punt i vots envers els cada vegada més numerosos països del Est que participen al Festival? Difícil... a mi només se m'ocurreix dividir els participants en dos grups per proximitat geogràfica i afinitats i que aquests només puguin votar als països que estiguin al grup contrari, així potser es valorarien més les cançons i el tema artístic i no altres qüestions. Però penso que això a nivell organitzatiu i sobretot econòmic no interessa : algú pensa quants diners deixen els SMS dels vots? i potser aquests SMS serien molts menys si no tens la gràcia de poder votar al teu país més veí o afí..
Reflexió musical: Sense grans sorpreses en el resultats, només seria remarcable el (enèsim) fracàs dels membres del "Big Four": molt merescut el de Alemanya (la cançó pitjor cantada de la nit amb diferència) i relativament esperat el de Espanya (l'expectació creada no es corresponia, encara que després el tema sigui tot un èxit inclús a nivell internacional, ni a la qualitat de la canço ni al efecte que podia causar en el votant ocasional que no està al dia del que es mou a Internet, però que és un 90% del que vota la nit de dissabte...) França presentava una de las millors cançons de la gala però ni la composició, molt sofisticada i subtil, encaixava en el món d'Eurovisió ni el cantant, Sebastien, va estar molt fi pel meu gust... Finalment, injustícia per una més que correcta cançó i interpretació del Regne Unit condemnada incomprensiblement al últim lloc. Com deia abans, la política i potser molt de mania als països que no han de passar la penitència de la semifinal podrien explicar coses com aquestes...
Parlant ja dels millors clasificats destacar la decepcionant posició de Portugal, una de las millors propostes i interpretacions de la nit que es va quedar al lloc 13, la falta de vots amics i una dolenta posició d'actuació la vam comdemnar. Israel i Sèrbia presentaven altres de les opcions "boniques" i van aconseguir el Top 10 amb justícia (possiblement Israel per sota del seu mereixement que podia ser el Top 5) mentres que Turquia i la friki Bòsnia posaven la nota de qualitat pop-rock també en els primers llocs. Noruega confirmava el bon fer de la seva cantant amb l'aventatge de cantar l'última i una correcta cancó per aconseguir el cinquè lloc. I els quatre primers, doncs pràcticament els que sonaven a moltes apostes (per cert, he oblidat abans el fracàs suec amb la recautxutada guanyadora del 99, Charlotte Perrelli!!!): el ritme de Armènia, Grècia i Ucraïna (amb l'aventatge per aquesta última per la major força de la cançó i perque sembla que la cantant va agradar més...:-)) i la guanyadora, l'endulcorada cançó russa de Dima Bilan que ja va ser segon al 2006 per sota dels heavy-frikis de Lordi. "Believe" és del més fluixet i tediós dels últims guanyadors del concurs, però ja és postulava com una de les clares favorites, per carisma del cantant, per la atractiva posada en escena, per l'excel.lent lloc d'actuació al final i perque els russos ja estan habituats a sumar molts vots amics i assolir bones posicions.
Finalment, encara que no per motius musicals, vam trobar a faltar dissabte algunes de les cançons frikis d'aquest any (especialment Estònia i Irlanda) per treure una mica més de somriure al personal, però las semifinals van ser implacables per la majoria.
Fins l'any que vé!!!
Publica un comentari a l'entrada