Resum del SOS 4.8 (3. Dia 3/5/2008)

Es nota que ja no estem en forma... Això de sortir un dia i haver de llevar-se d'hora es fa dur. Així que al segon dia vam passar de la conferència, tot que pel que em va comentar un dels voluntaris, va ser inclús millor que la del primer dia i vam aprofitar per prendre el sol a la piscineta de l'hotel (banyar-se no que estava frozen) i fer un nou passeig per Múrcia per dinar.


Una bona migdiada reconstituent i cap 'al tajo'

Vam decidir començar amb el Miqui Puig, que m'encanta tant en la seva vessant concert com quan punxa. Serà que sóc una nostàlgica però si algú es capaç de punxar Autosuficiencia i Girls & Boys en una mateixa sessió per mi és un geni de la música (a veure si així reaccioneu i em critiqueu).

D'aquí vam anar a fer una volta per la zona d'art on hi havia alguna proposta força interessant. La llàstima va ser no veure tot el procés ja que les obres es van començar a crear un cop es va iniciar el festival. Prop d'aquesta zona també havia el Reactable. Sí, aquell instrument musical electrònic creat per un grup de la Universitat Pompeu Fabra que la Björk ha fet servir en la seva gira.

La veritat és que és molt espectacular tot i que no ens vam atrevir a tocar-lo. El vídeo que us poso no és el del concert que era bastant més harmònic que no pas els tocs de la gent

I d'aquí a veure la Bimba Bosé amb el seu grup The Cabriolets. Tot i que la seva música podria arribar a ser interessant, es notava que no havien tocat gaire (De fet ella mateixa es va disculpar dient que era el primer concert seriós que feien).

I després d'una estona esperant tocava el torn de Fangoria i Nancys Rubias. Del grup del marit d'Alaska només dir que tenen molta canya i que les cançons són molt divertides i iròniques i la veritat és que el poquet temps que van estar a l'escenari va ser canyero i vam ballar molt.

Fangoria va ser per mi una mica de decepció. Podríem dir que va haver tres concerts, un per cada canvi de roba, i sota el meu punt de vista van anar a pitjor. Diguem que cada vegada a més "petardeo". Potser un altre dia m'hagués semblat bé però no sé si per què vam conseguir unes cadires a la llotja i ens vam apoltronar, la veritat és que va ser una mica decebedor.

I la gran sorpresa de la nit, per mi el millor de tot el que vaig escoltar, o potser el que més em va sorprendre. Tot i no ser el meu tipus de música, Digitalism, és un duet alemany amb molt de ritme i espectacularitat en la proposta basada en la música i els jocs de llum. Evidentment, no tenen el desplegament de mitjans del "chemitas" però potser això és el que em va agradar més d'ells. No poso els vídeos perquè em van quedar molt foscos però si podeu veure'ls a algun lloc us els recomano.

I finalment els caps de cartell, The Chemical Brothers. L'any passat també els vaig veure al Summercase i aquí em van agradar més. Va ser el moment amb més afluència del festival, però des de la nostra posició privilegiada, vam viure l'espectacle plenament.

Sobre Jeff Mills, no m'atreveixo a opinar perquè no vam veure ni mig minut però crec que dels mites tampoc cal parlar-ne.

I ja per acabar: Felicitats H. crec que després de tots el que vas patir ha valgut la pena el que en va sortir. Gràcies H. per donar-nos l'opció a fer algunes coses diferents. Gràcies C. per fer-nos sentir com dos més del grup. I la web del festival per si voleu fer-hi una ullada: http://sos48.com/. I una foto de l'escenari i la llotja.