Resum del SOS 4.8 (2. Dia 2/5/2008)

Pel matí, esmorzant vam coincidir al mejador amb el cantant de James que digue'm que no es va quedar amb gana.
El primer dia començava fort. Després de fer-nos els passis VIP ens vam endinsar a Voces amb la conferència "Política i sostenibilitat" dels pensadors Lipovetsky y Vattimo. La duració prevista era de 12 a 15 però la veritat és que no vam estar durant tota la sessió, ja que teníem gana. La xerrada de Lipovetsky va ser molt interessant sobre la societat de l'hiperconsum i en general els temps hipermoderns en els que vivim. Idees clares i ben exposades. Sobre Vattimo molt menys a dir ja que només vam estar-hi uns 20 minuts. Era molt divertit, anecdòtic però menys pedagògic i bastant més anàrquic. Els acompanyava Pedro Alberto Cruz Sánchez, Consejero de Cultura, Juventud y Deportes, al que vam veure en tots els concerts i que el dia del partit del Múrcia estava al costat del Laporta.

I després de dinar a disfrutar del llit de 2 metres de l'hotel, esperant els concerts de la tarda (tot i que des de les 12 del migdia ja havia DJ). Abans de marxar cap al festival vam fer una mossegada a l'hotel i allà la millor foto de tots els dies. Estàvem al bar amb uns amics i apareix el Rufus Wainwright. Un dels amics li feia fotos de costat amb el mòbil i ja sabeu com sóc. M'hi acosto, es gira i em diu: Hello!! (tot maco i somrient). Li demano fer una foto i accepta. Ja s'hi apunten tots (però no us he posat a la foto). És un tio encantador i es va demostrar també després en el concert.

Començaven els concerts i el primer que vam veure, James. La sensació va ser millor que al Summercase, potser perquè estàvem més a prop de l'escenari, potser perquè realment l'esmorzar l'havia inspirat. Un fragment de 'Sometimes'.

I després d'això, Rufus, que apareixia sol a l'escenari, acompanyat d'un piano i a estones d'una guitarra, poc extravagant, irònic i amb una presència i una veu meravellosa. A diferència de la majoria de concerts en què no entenc una paraula del que diuen els cantants, vaig escoltar tots els seus comentaris. Us deixo algunes perles traduïdes lliurement i de memòria:

"Ah, Espanya! Teniu el rei més guai del món. M'agradaria que algun dia xerrés amb Bush i li digués allò de porque no te callas"

"Aquest és el meu primer festival d'estiu d'aquest any, així que us cantaré una cançó melancòlica"

"Si algun dia em casés amb el meu company, que no ho crec perquè sóc una mica bala perduda,... ho faria aquí"

Una mica de descans per agafar forces per als Kaiser Chiefs. Cantant accelerat i molt molta festa. Potència a l'escenari tot i que les prestacions vocals no són el seu fort. Però va valdre la pena veure'l enfilat en la bastida de l'escenari esperant que no es fotés de lloros. I coi, que la seva cançó 'Ruby' és una de les més descarregades. I que l'any passat no els vaig veure perquè al Summercase coincidien amb !!! i vaig estar patint aquell concert (per la gent del millor del Summercase, per mi una agonia)

Després actuaven els Fischerspooner DJ Date però la veritat és que vam aprofitar per fer una volta, mirar l'escenari petit dels DJ, menjar un entrepà i aprofitant que passava per allà, fer-me una foto amb el Tim Booth, cantant del James, en un moment que va passar pel VIP.

I els últims que vam veure (tot i que la festa podia continuar i de fet força gent jo va fer) van ser The Pinker Tones, que tot i no ser una fan d'aquest tipus de música em van semblar molt bons, catxondos i amb una tria de cançons molt ballable.

I ara sí... a dormir per agafar forces per al següent dia