My sister is abroad

Quines vacances té previstes la meva germana Núria!!!
Avui estava ja a Kuala Lumpur després de passar per Singapur...
No m'ha passat el recorregut exacte però després de fer unes voltes per Malàisia estaran a la illa de Sulawesi
Només desitjar-los bon viatge a ella i les seves tres amigues...
Avui estic nostàlgica, i us posaria qualsevol cançó clàssica dels Beatles per fer-vos companyia durant el viatge però us poso aquesta perquè vagis on vagis l'important és allò que visquis, no on estiguis.

PD: T'estimo Núria

Estiu per fi?

Semblava que no havia d'arribar l'estiu però aquests dos últims dies ens volen demostrar el contrari...
Només desitjar unes vacances a tots, als que ja les han fet, als que comencen ja, als que les fan d'aquí 15 dies, al que les fan al setembre i als que no en tenen fins l'any que ve...
Tot i que la cançó parla totalment del contrari, em sembla un cançó fantàstica per sentir l'estiu, per vestir mig despullat, per anar a la platja, per ser feliç, per aconseguir somnis, per estimar i en el fons per viure més intensament tot el que es viu durant l'any

PD: Mira't el vídeo Susana i digue'm que no t'hi assembles...

Can Paixano (Un bar típic)

A mi m'encanta que em portin a llocs nous, aprendre coses noves de Barcelona, sobretot bars, restaurants i llocs per anar de festa. Però no sé perquè moltes vegades em toca a mi portar a la gent.
Avui he portat un amic a fer una copeta al Can Paixano. Feia molt que no hi anava, però no havia canviat, molt i molt ple (i eren les cinc de la tarda), de locals i de guiris. Barat, bastant barat. Perillós, molt perillós: una copa bé, dues potser, una ampolla la perdició. Freak, també. Això m'ha dit ell, tot i que li ha agradat.
Si com ell no hi heu estat mai, aneu-hi. Això sí, el vestit de mudar us el podeu deixar a casa.

Premiere 'The Dark Knight' (23/7/2008)

Com em va agradar un mail que em va enviar la Isa dilluns!, per dir-me si volia anar a la preestrena del nou Batman... A més una preestrena amb actors internacionals! Feia temps que no anava a cap, molt de temps (L'última preestrena amb actors va estar molt bé, 'Salvador', però era més d'aquí). Això em fa pensar que un dia d'aquest faré un post amb les fotos d'actors que tinc, el pal és escanejar-les.
La proposta era per dimecres. Les entrades, molt xules (veure foto) anaven dins un sobre negre tancat per una pegatina on deia 'Why so serious?', l'eslògan de la pel·lícula. A dins hi havia una carta amb una banda Joker i a l'altra banda els horaris i els actors que venien.

Com no havia numeració, calia estar d'hora. Vam arribar a les 21.50 i ja no quedava gaire lloc, però vam decidir agafar dos foradets separats en dues files. Se suposava que a les 22.30 començava la pel·lícula però ja temíem que la cosa s'allargaria quan l'equip va arribar a les 22.20. Per tenir-nos entretinguts dins de la sala, es podien veure a la pantalla del cinema les signatures que van fer a la gent que estava esperant a fora, les entrevistes i les fotos , actes que van durar fins a les 23 . Per cert, van ser molt educats (tots, inclús el violent del Christian Bale) i van atendre molt bé a la gent preguntant inclús el nom a l'hora de dedicar les fotos.



Quan van entrar a la sala enmig d'una forta ovació, va ser el moment que vaig tenir per fer algunes fotos. La veritat és que he de canviar de càmera, aquesta està feta pols i cada vegada em dóna un rendiment pitjor. En interiors em queden fosques i en exteriors clares. Sort del Photoshop! Però sí, els vam tenir aprop, prou per fer alguna foto decent.





El J. A. Bayona va fer les presentacions de l'equip de la pel·lícula present: el productor Charles Roven, el director Christopher Nolan i els actors principals (és clar, sense el desaparegut Heath Ledger): Christian Bale (quina diferència al nen de 'L'imperi del sol'), Aaron Eckhart (molt i molt atractiu en persona i molt més que a 'Amigos y vecinos') i Maggie Gyllenhaal (molt més alta del que em pensava).

El director va fer una petita xerrada típica i tòpica però molt simpàtica i que s'entenia molt bé. I cap a casa, o a sopar o al que sigui... A fugir, de fet, de veure la pel·lícula. Cosa que entenc, ja que està bé veure-la una o dues vegades però no les mil preestrenes que fan.

I la pel·lícula... Els que em coneixen saben que em costa fer comentaris d'una pel·lícula que acabo de veure però faré un esforç i faré un petit esboç. Primer fets objectius, en el seu primer cap de setmana d'estrena ha recaptat 158 milions, que en 5 dies n'ha recaptat 200 i que espera trencar un nou rècord recaptant 300 milions en 10 dies. A hores d'ara està en el Top 1 de l'imdb amb més de 124000 vots.

Sensacions personals: La primera és que havia sentit que era una pel·lícula fosca. No, no ho és pas estèticament, però si ho és en la seva concepció. Fosca en el sentit d'indagar en el perquè de l'ànima humana, en la vulnerabilitat de les persones. Fosca també en mostrar certa fredor respecte al que passa. I amb moments angoixants, emotius, que com es feia abans, van fer aplaudir al públic.

Rítmica, una pel·lícula de 152 minuts que no es fa gens pesada és fonamental per tal de sentir-se a gust. Amb acció, molta acció, alguna escena amb una violència divertida, si és que la se'm permet la llicència poètica (divertida és l'escena violenta de l'últim episodi de 'Four Rooms').

Es mereix el Heath Ledger un Oscar pòstum? La veritat és que ho fa bé, però potser amb un personatge així és fàcil fer-ho bé.

En resum: bona pel·lícula del circuit molt i molt comercial.

PD: Isa, haz tu la crítica adecuada, a mí se me da mejor colgar las fotos.

The Dark Knight (Preestrena)

Només dues línies que demà m'he de llevar d'hora i són les tantes. Gràcies a la Isa he tornat a una preestrena amb actors. Aquí les últimes aventures de Batman, intenses, apassionants i a sobre en versió original (tot un luxe per una preestrena). Demà algunes fotos (Christian Bale, Aaron Eckhart, Maggie Gyllenhaal, Christopher Nolan...) i més comentaris i coses curioses com el rècord de recaptació en un cap de setmana.

La resta a esperar al 13 d'agost...

Una tarda-nit de Summercase (19/07/2008)

Aquest any el Summercase no tenia sota el meu entendre un cartell tan interessant com l'any passat, i potser ho era més el divendres. No obstant això, com ja deia a la meva entrada anterior, tenia el capritx de veure de nou a 'The Breeders' per allò d'haver-les vist sempre que han vingut.

Així que vaig comprar el dimarts unes entrades per anar-hi. Sorpresa la meva quan dimecres al matí, em truquen des de Nokia per dir-me que m'havien tocat dos abonaments!!!! (no com les entrades cutres que em van tocar l'any passat per al Primavera Sound)

Alhora que em sentia molt afortunada, em sentia molt gilipolles per no haver esperat una mica més a comprar les entrades. Tenia un miniproblema, ja que divendres no podia anar. Gràcies al Marc C. es va solventar, ell es va quedar un abonament a preu d'entrada d'un dia i em va vendre l'altre. Gràcies Marc!

Hi havia coses interessants a primera hora, com Antònia Font, que em venia molt de gust veure, però no és de rebut posar un concert a les 18.20 si portes les dues nits anteriors sortint i encara no estàs recuperat.

Així que el primer que vam veure van ser les Breeders, amb els grans èxits i algunes noves propostes. Al Lluís li van caure unes iròniques llàgrimes de nostàlgia com a revenja del meu despreci pels Planetas. El concert va estar bé tot i que no tan divertit com l'anterior. Potser el fet que la Kim begués aquí San Miguel 0'0 hi va tenir alguna cosa a veure. Però escoltar el 'Cannonball' en directe no té preu. Tot i els comentaris maliciosos de l'altre Marc sobre els grups de dones, ja li agradaria a molt gent haver creat un himne com aquest.

La propera parada va ser 'The Stranglers'. Just vam arribar per ballar 'Always the sun'. Una cançó que m'encanta. Em van dir que el concert va estar bé. Jo vaig anar a fer cua al lavabo i em vaig perdre gran part del concert. Uns altres veterans que van triomfar, com l'any passat OMD.

Quan el concert es va acabar, una part del grup tenia gana i va marxar a menjar. El Marc i jo vam anar a veure 'Biffy Clyro', una recomanació d'uns amics als que jo doblo l'edat i realment va ser el millor de la nit, tot i que les agulletes a les cervicals no em van permetre adequar-me al ritme frenètic que proposen. Quan els tres integrants van aparèixer amb el tors nu i uns pantalons vermells ultraarrapats, ja m'esperava una festassa. Jo no ho vaig demostrar massa, però em van agradar molt. Sobretot una cançó que hauré de buscar a youtube per saber quina és. Brutal també quan el cantant feia un dels seus moviments i llençava una pluja de suor. Llàstima no portar una càmera de paparazzi (les fotos són fluixes però estan fetes amb el mòbil).

I ens vam trobar a 'Facto Delafé y las Flores Azules', però per nosaltres era soporífer (veníem d'una canya majúscula), així que vam anar tots a buscar lloc per al 'Sex Pistols'. I suposo que el concert que ha de ser l'estrella de la nit, pot tenir vàries visions, la dels totalment encantats que diuen que el concert va ser la bomba (veure bloc de Xavi Mercadé, per altra banda amb unes fotos extraordinàries), la dels escèptics tipus jo, i la dels que totalment decebuts, tipus Marc R. La veritat és que van cantar bé, però crec que el veritablement revolucionari per a un punk a hores d'ara seria declarar-se burgès més que no pas sortir amb un vestit de camuflatge de fulles. Això sí, el tio fot por, i pegava uns tragos de Chartreuse (semblava per l'ampolla) que tot i escupir-los deuen aclarir la gola.

A partir d'aquí quedava una estona fins als Kaiser Chiefs però la meva proposta d'anar a veure un altre grup femení (CSS) va quedar descartada envers fer unes cervesetes. Sobre els Kaiser Chiefs, res a afegir al que ja vaig comentar a l'entrada del festival SOS. Em semblen una bona banda de directe, amb un cantant una mica limitat vocalment però amb molt d'espectacle. I sí potser al final ja cansarà que cada vegada el tio pugi per les bastides de l'escenari.

I aquí es va acabar tot. Semblava d'hora però ja eren més de les 3 quan enmig d'un atac de nostàlgia recordant altres cançons que havíem ballat a l'A Saco i amb unes cervesetes davant, vam decidir agafar el cotxe i tornar a casa. I a esperar els festivals de l'any que ve, que com diu el Marc C., són més pràctics per a la gent gran com nosaltres que no pas anar a un concert darrera l'altre.

Quin serà el grup veterà de l'any que ve? S'accepten propostes i apostes (Héctor, pren nota per al teu festival)

Ratatouille tota sencera

Divendres va ser un dia especial. Havent dormit poquet la nit de dijous (gent del SIR, com agraeixo aquestes festes boges!!), divendres teníem una cita a Sala Montjuïc, les sessions de cinema a l'aire lliure que s'organitzen al Castell de Montjuïc.

El dia escollit era el dia que passaven una pel·lícula d'animació, perfecte per a l'Ariadna (tot i la VOS). De tota manera em preocupava poc que es dormís o s'avorrís. La seva principal il·lusió era fer un picnic. I això ho vam fer amb escreix. Va ser divertit després de tres anys sense pujar (l'últim cop ben embarassada) tornar a seure al terra, sopar mentre escoltes música (o la deixes sonar si no es gaire bona) i després veure una bona pel·lícula, estiradet a una hamaca (o al terra el que ho prefereixi) i tapadet amb una manta, que tot i ser juliol refresca moltíssim.

I tot i que aquest cop la cosa va ser molt familiar amb només la companyia del 'tiet Deivid', l'estona va valdre la pena, i em va permetre veure tota la pel·lícula sencera per primer cop.

Revival in Summercase

Fa 15 anys amb la Maria José, l'Eva i amb altres amics anàvem a un lloc que crec que mai oblidarem, bona música per ballar, el DJ Amable, sense pagar entrada i amb gent molt interessant com 'El nube'. Era 'A Saco' a l'Avinguda Metro de l'Hospitalet. Lloc de peregrinació cada divendres i dissabte i punt de trobada dels fanàtics de l'indie.

Suposo que tots el que vam passar per allí recordem a l'entrada un cartell amb el Top 10 de la setmana. Durant molt temps va estar al número 1 el 'Cannonball'de The Breeders. Aquí us passo el vídeo.

Espero aquest dissabte tornar-lo a escoltar, igual que al 94 a Studio54 i fa 6 anys a Bikini, on el Marc i jo ens ho vam passar de conya des de primera línia, veient com celebraven els seu aniversari. Em van signar la samarreta que m'havia comprat al 94 i estic pensant si tornar-me-la a posar.

'No Aloha'

PD: Quines altres cançons ballàvem? Recordo molt bé 'Killing in the Name', 'Girls&Boys', 'Creep', 'Mayoinase' i el 'Loser'

14/7/2008 (Dll) - 8è i últim Encierro (Núñez del Cuvillo)

Toros: 'Licenciado', 505kg, Colorat; 'Ventosillo', 510kg, Mulat bragat; 'Asturiano', 570kg, Blanc groguenc; 'Tramposo', 585kg, Blanc groguenc; 'Arrojado', 565 kg, Colorat; 'Ricardito', 530kg, Castany clar

Duració: 2.37

L'encierro d'avui (vídeo) ha permès saldar les festes amb un balanç molt òptim de ferits per banya i també de lesionats en general, molt inferior al de l'any passat. Avui ha estat un dels més ràpids, més nets i potser també poc emocionant.

Fins a Estafeta els esquellers han anat davant tot i que algun dels toros ha semblat en algun moment que volia avançar-los. A la corba d'Estafeta, una de les poques noies que hem vist corrent s'ha amagat a un portaló i el toros han passat molt a prop seu. No sé si és el pànic o què però tothom hauria d'aprendre que mai s'entra a Estafeta per l'esquerra, perquè nos sempre es té tanta sort com el d'ahir.

Per Estafeta com els toros seguein anant junts i portaven molt bon ritme ha estat difícil agafar cara, excepte cap al final, quan un parell de toros han relliscat i s'han separat una mica. S'ha vist alguna bona carrera com la del David (el mosso de la camiseta verda per dalt i blanca per sota), sempre arriscant, i alguna trepitjada forta en un parell de petits muntons a Telefónica i a l'entrada al carreró.

També un mosso ha tingut sort al carreró quan un toro ha relliscat i la banya l'ha fregat.

El més important és que aquests toros han rebaixat l'estadística: l'últim any que van anar, havien fet 4 ferits per banya!!!

I això s'ha acabat... Ha estat molt interessant fer aquestes minicròniques... Espero d'aquí un parell d'anys poder tornar a Pamplona per aquestes dates.

14/7/2008 (Dll) Toros de Núñez del Cuvillo

Toros: Núñez del Cuvillo

L'últim encierro està per a uns toros que han corregut 3 vegades amb uns promitjos alts, tant en temps (3.72) com en ferits per banya (2,3)

Finca: El Grullo, a Vejer de la Frontera (Cádiz).

13/7/2008 (Diu) - 7è Encierro (Miura)

Toros: 'Lagartijo', 680 kg, Negre mulato entrepelat; 'Interesado', 685kg, Negre bragat corregut; 'Lagañoso', 665kg, Sard, 'Campohermoso', 615kg, Cendrós clar; 'Capotero', 620kg, Castany bragat; 'Muletero', 650kg, Negre entrepelat
Duració: 2.52 min

L'encierro d'avui (vídeo), ha estat el més massificat i el més perillós per l'estat del terra, mullat, que ha provocat moltíssimes relliscades dels corredors, especialment a Estafeta.

A diferència de la resta d'encierros, avui s'han vist carreres des de la Cuesta de Santo Domingo, perquè tres dels toros han avançat als esquellers i han tirat del grup. Un dels agosarats corredors (aquí tot i la pujada, els toros porten molta velocitat) ha rebut un bon cop però sense més conseqüències.

I els toros portaven tanta velocitat que en la corba d'Estafeta s'han arrambat a la banda esquerra i un dels toros s'ha emportat dos corredors però sense ferides (veure foto), seguidament el cendrós també s'ha emportat un altre home sense conseqüències quan l'ha encastrat contra la tanca. Però estava rodejat completament per tots. Només s'ha emportat un ensurt.

Tots els toros han continuat sols corrent sense esquellers i amb molta velocitat, això ha afavorit carreres maques però perilloses, molt exigents amb la forma física dels corredors. A mig Estafeta han començat les caigudes però els animals s'han reincorporat ràpidament sense mirar als corredors del voltant, tot i que més d'un ha rebut cops i trepitjades dels toros.

Avui per primer cop s'ha produit un muntó tant a la baixada del carreró com a la porta de la plaça però els toros han esquivat i seguit endavant. Una imatge bastant sorprenent ha estat un noi embestit per un bou amb molta violència a l'entrar a la plaça. Un doblador ha passat també un mal moment quan un dels toros li ha pres el capot. Ha costat una mica que entressin però finalment ho han fet tots.

Un encierro miraculós que amb les imatges que s'han vist no lliga amb només set ferits per contusions i traumatismes.

13/7/2008 (Diu) - Toros de Miura

Toros: Miura

Són els toros que més vegades han participat als encierros, 41 vegades. Donat que la seva mitjana de ferits és baixa, els posen en diumenge, un dia molt massificat. Aquests són els que vaig veure jo al 2003 des d'un balcó.

Les estadístiques d'aquests toros són d'una duració mitjana de 2.43 min i una mitjana de ferits de banya de 0,2 per encierro.

Finca: Zahariche, en Lora del Río (Sevilla)

12/7/2008 (Dis) - 6è Encierro (Dolores Aguirre)

Finca: Dehesa Frías, en Constantina (Sevilla).
Toros: 'Clavelino', 605kg, Negre bragat; 'Guindoso', 670kg, Negre bragat;'Comadroso', 590kg, Torrat;'Clavijero', 665kg, Negre bragat; 'Carafeo', 675kg, Negre; 'Tosquetito', 650kg, Negre bragat
Duració: 3.02 min

Primer de tot donar les gràcies al meu marit que m'ha gravat l'encierro, perquè áhir vaig arribar a casa en un estat que no em va permetre recordar que avui també havia encierro (per això també he publicat avui la crònica dels Jandilla).

L'encierro d'avui (vídeo) sí que ha portat un ferit de banya, un jove colombià que despistat és embestit en el carreró, tal i com es veu a la foto, acompanyat per Jokin, un dels corredors habituals.

Un encierro molt massificat que gràcies a la noblesa d'aquests toros, ha permès que no hagi passat cap desgràcia més tot i que al carreró un mosso vestit de taronja i un altre vestit de blau han vist passar el pitó a menys de 5 centímetres del seu cap.

Com cada dia, l'emoció no ha començat fins a Estafeta tot i algunes caigudes de corredors i toros en els trams anteriors. A Estafeta s'han començat a separar i han quedat tres grups que han permès fer carreres interessants tot i el munt de gent, especialment en el segon grup de toros. Els dos últims han caigut però s'han reincorporat fàcilment a la carrera. Els moments de perill són els que han passat al carreró i que han acabat amb el ferit de banya.

L'entrada a la plaça ha estat una mica complicada per un imbècil que ha intentat torejar amb una jaqueta i per una pilota que ha despistat els toros i que ha fet que els dobladors hagn hagut d'esforçar-s'hi.

11/07/2008 (Dv) - 5è Encierro (Jandilla)

Toros: 'Batallador', 585 kg, Castany; 'Benévolo', 610kg, Negre mulato llistó; 'Tenebroso', 585kg, Negre, 'Auditor', 555kg, Negre mulato llistó; 'Resoplido', 555kg, Negre bragat; 'Relamido', 560kg, Negre

Duració: 2.36 min

L'encierro d'avui (vídeo), també rapídissim, ha estat un altre dels que cal donar gràcies a San Fermin. Molta més gent i toros amb fama de perillosos que avui han perdonat moltíssim i no han fet cap ferit per banya mentre que en els seus últims 6 anys n'havien fet 26.

Com sempre han sortit units. En arribar a Mercaderes hi ha hagut més d'una trepitjada i l'últim toro ha relliscat, però de seguida s'ha aixecat i ha continuat amb les companys. Han girat bé per Estafeta i aquí els toros s'han començat a separar, permetent sobretot els tres últims força carreres. Hi ha hagut uns quants muntons per Estafeta però els toros han continuat endavant sense fer-ne gaire cas o en algun cas han trepitjat als mossos, i en una d'aquestes trepitjades gairebé ha empitonat a un mosso però al final només li ha donat amb el cap.

El miracle ha estat en l'entrada al carreró quan un dels toros s'ha arrimat a la tanca de la dreta i s'ho ha emportat tot per endavant, però no n'ha ferit cap.

L'entrada a la plaça ha estat tranquila i tothom ha respirat.

11/7/2008(Dv) Toros de Jandilla

Toros: Jandilla

Aquests toros que porten corrent des de 1997 tenen una fama guanyada de perillosos, i tenint en compte que corren en divendres esperem que tot vagi bé. Respecte a les seves estadístiques la duració mitjana dels encierros és de 3.12 minuts i 1.72 ferides per banya per encierro (ja ho deia ja que era perillosa)

Finca: Don Tello, a Mérida (Badajoz).

10/7/2008 (Dj) - 4t Encierro (El Ventorrillo)

Toros: 'Mocetón', 600kg, Negre mulato; 'Temeroso', 640kg, Negre; 'Temerario', 580kg, castany; 'Fangoso', 695kg, Negre; 'Embustero', 695kg, Negre; 'Faja-roto', 580kg, negr

Duració: 2min 41 seg

Avui l'encierro (vídeo) era una incògnita: ramaderia sense experiència, toros amb un promig de pes molt elevat, però el resultat no ha decebut. Un encierro bastant ràpid amb els toros en diversos blocs que han permès des de la meitat del recorregut fer carreres ben maques a molts dels corredors. Lamentablement hi ha un ferit per banya però el seu pronòstic és favorable. Com cada dia força traumatismes per caigudes i trepitjades dels toros.

Per no repetir, direm que res destacable fins a l'ajuntament on un noi ben despistat ha estat completament atropellat per un toro i un altre ha estat trepitjat per tot el grup. El toros com en la resta de dies no han tingut problemes a la corba d'Estafeta, però a l'igual que ahir s'ha fet un muntó a la banda esquerra, hi ha hagut trepitjades, però el més greu ha estat un noi que estava com s'ha d'estar, ajagut. De sobte ha aixecat el cap pensant que ja havia passat tot i s'ha trobat la cara del toro, espantat, ha volgut fugir però el toro l'ha enganxat...

A partir d'aquí els toros s'han anat separant i això ha permès força carreres, tot i que avui es començava a veure la massificació que provoca caigudes que poden tenir molt males conseqüències. De fet a meitat Estafeta havia un gran muntó que si arriba a enganxar-lo el toro d'ahir els matxaca a tots.

Tot ha acabat bé, a la plaça on després han començat les vaquilles, les reines de la festa cada dia, amb els sonats que s'hi tiren d'hora.

PD: El corresponsal ha tornat sa i estalvi... i amb moltes aventures per explicar

10/7/2008 (Dj) Toros de El Ventorrillo

Toros: El Ventorrillo

Aquests toros fan l'estrena a Sanfermin així que l'únic que se sap és que els toros que porten tenen molts pitons i són forts. Tot i no haver anat mai als encierros, durant l'any 2007 es van lidiar 72 toros d'aquesta casa i cap d'ells es va tornar al corral. Els experts preveuen un encierro curt i ràpid.

Finca: Robledo de los Osillos, Los Yébenes (província de Toledo).

9/7/2008 (Dme) - 3r Encierro (Fuente Ymbro)

Toros: Sense dades però 3 negres, un negre llistat i un castany

Duració: 3min 42 seg

L'encierro d'avui (vídeo) ha estat el més perillós però tot i així s'ha saldat de forma força favorable, tot i haver un corredor empitonat (californià amb una cornada de 12 centímetres greu però sense perill de perdre la vida). El perill als últims trams quan un dels toros que anava amb tots els seus companys, s'ha girat. Però anem a pams.

Els toros han sortit com junts i a gran velocitat per la costa de Santo Domingo i arribant a l'ajuntament un ja s'ha destacat i ha superat els esquellers (cabestro). En arribar a la corba d'Estafeta un dels tres toros que anava davant ha atropellat un noi (i la deixat sense pantalons), i un altre mosso que estava saltant per esquivar un corredor se li ha tirat a sobre el llom. Aquest toros amb els altre dos que anaven al seu costat han trepitjat uns quants més que havien fet un muntó a la part esquerra (allà on no t'has de posar mai) i aquí és on ha passat la cornada.

Pel carrer Estafeta el grup ha corregut junt fins a la meitat on un dels toros s'ha avançat i això ha permès veure de nou unes carreres força espectaculars. A l'alçada de Telefónica han començat les complicacions quan, inexplicablement, un del toros ha fet mitja volta.

Al girar-se ha fet més d'una vegada intenció d'embestir i s'ha viscut un moment mol angoixant (veure foto), quan el cap d'un dels pastors ha quedat entre les banyes. Tot i que els mossos i els pastors intentaven reconduir-lo, anava derrotant a esquerra i dreta. Finalment entre tots han aconseguit tancar-lo.

Els altres han arribat a la plaça i també han fet mitja volta d'honor provocant un lleuger pànic, però els dobladors els han reconduit ràpidament.

Veure'm demà com ho fan, uns toros que s'estrenen.

PD: Si tot va bé demà faré alguna crònica de la festa... amb fotos del despiporre nocturn

9/7/2008 (Dme) Toros de Fuente Ymbro

Toros: Fuente Ymbro

Tot i que només ha participat 3 anys, no s'ha perdut cap encierro des del 2005.

Les estadístiques són una duració mitjana de 2.36 minuts i només un ferit de banya en les tres ocasions. Aquesta ramaderia es va crear fa 12 anys amb animals provinents de Jandilla, que correrà divendres.

Finca: Fuente Ymbro-Los Romerales, a San José del Valle (Cádiz).

8/7/2008 (Dma) - 2n Encierro (Cebada Gago)

Toros: 'Peluquero', 585 kg, Negre; 'Golfillo', 575 kg, Cardeno clar; 'Cepillero', 525 kg, Negre; 'Esquilo', 520 kg, Negre bragat; 'Pituso', 540 kg, Negre bragat; 'Carrillito', 540 kg, Negre

Duració: 2min 22 seg

Tothom temia molt l'encierro d'avui. Els toros de Cebada Gago tenen una fama de perillositat que avui no s'ha acomplert. Només una petita puntada a l'alçada de Telefónica en una carrera molt i molt ràpida. I quatre ferits més per contusions i ferides.

L'encierro ha començat amb els toros pujant ben agrupats a la Costa de Santo Domingo, amb algun toro amenaçant derrotar cap a la dreta, però no ha hagut cap problema i fins i tot en la corba d'Estafeta cap dels toros ha relliscat i han pogut mantenir la velocitat. A Estafeta s'han separat una mica i això ha permès carreres molt maques.

Tots sis han entrat a la plaça sense més problemes i tot i que algun ha relliscat, ràpidament els han conduit cap als toriles.

8/7/2008 (Dma) - Toros de José Cebada Gago

Toros: Cebada Gago

Aquests toros han estat ja 23 vegades a Pamplona i no s'han perdut cap dels últims anys. Les seves estadístiques (en base als últims 30 anys) són: Duració mitjana de l'encierro de 3.6 minuts i en les seves participacions els toros han fet 37 ferides per banya de toro.
Finca: Los Bolsicos, en Jerez de los Caballeros (Badajoz)

Finca: La Zorrera, en Medina Sidonia (Cádiz).

7/7/2008 (Dll) - 1r Encierro (Conde de la Corte)

Toros: 'Fugitivo', 595 kg, Negre bragat; 'Asiático', 625 kg, Negre mulato (com a curiositat: la distància entre banyes d'aquest toro era de 1'20m); 'Mangosto', 620 kg, Negre bragat; 'Zurcidor', 545 kg, Negre bragat; 'Notaria', 560 kg, Negre bragat; 'Pelotinto', 565 kg, Negre
Duració: 4min 20 seg

Potser el millor resum per l'encierro (vídeo) d'avui és que ha estat beneït per San Fermín. Tot i que hi ha 12 ferits (un d'ells greu i que li han extirpat la melsa, i uns quants més amb traumatisme cranioencefàlic) veient les imatges podia haver hagut unes quantes enganxades.

El grup ha pujat ràpid i unit per la costa de Santo Domingo amb algunes cabrioles dels corredors i amb força trepitjades, però un dels moments que a primera ullada semblava una enganxada ha estat al deixar la plaça de l'Ajuntament i entrar a Mercaderes. Allà un toro ha embestit un mosso que estava aturat a la dreta però no l'ha empitonat. En regirar-se s'ha trobat una altre mosso i tots els que venien per darrera i que no pensaven trobar un toro de cara. Per sort no ha passat res.


A partir d'aquí el grup s'ha separat amb quatre toros davant que han donat unes carreres molt maques que han permès als corredors de sempre (com el 'calb' de Telefònica) a estar ben a prop del toro. Dos del toros s'han quedat enrera i sobretot un d'ells ha donat problemes al tram de Telefònica girant-se vàries vegades. Per sort entre els pastors i alguns corredors habituals han pogut fer-lo entrar a la plaça. Allà han estat fent voltes i caient al terra fins que els han aconseguit reconduir.

Les altres imatges impactants:
Al carreró també un noi pot donar gràcies. La imatge és brutal, ell s'aixeca i per darrera li vénen dos toros, un li passa la banya no més de cinc centímetres per damunt del cap. L'altre es pot dir que l'esquiva.
A la plaça un noi amb barret camina pel mig quan un toro l'embesteix entre les banyes.A un costat de la plaça, un noí és brutalment embestit, el pitó es clava a la fusta, li arrenca un tros de roba, però surt sencer i amb la càmara que no ha soltat per res.

Sembla que el fet que els animals tinguin les banyes separades fa que els sigui més difícil buscar, i això avui ha estat una sort

PD: Pel que fa la festa, el corresponsal segueix amb vida, ressacós, sense veu, però amb els meus pantalons blancs encara del mateix color. Va complir amb una nit de festa ininterrompuda però de moment no té configurat el mòbil per enviar fotos. Serà que no vol ensenyar-nos el seu 'desmadre'?

I per què?

Portava molts dies sense escriure res, però estic passant uns dies molt 'putes' a la feina i quan arribava la nit, que és la meva hora, no podia fer res. Ahir vaig passar un dia molt relaxat i vaig entendre moltes coses que no vénen al cas, i avui em sentia amb moltes ganes d'escriure, així que no m'he tallat.
L'últim escrit d'avui va dedicat a la nostra filla que ha estat amb els seus avis a la platja durant el cap de setmana i quan avui ha arribat m'he adonat que havia canviat. Ha entrat en l'època del perquè, aquell forat negre del qual els pares no podem sortir. Avui m'ha semblat molt divertit però m'espanta pensar en els propers dies :-)
Exemple d'una conversa d'avui:
- A: Es fa fosc.
- M: Sí
- A: Per què?
- M: Per què el sol s'amaga
- A: I per què?
Aquí comencen les suors fredes i intentar donar una resposta del tot convincent que eviti un nou perquè.
Si algú és un especialista en els perquè, que comenci a donar consells o resposta a tots els perquès del món (també volia saber perquè les rajoles del bany dels seus avis tenien com unes pedretes que no eren ben bé pedretes)
Sort que quan no hi ha un perquè, hi ha un 'Com es diu?' i evidentment pot ser qualsevol que passi pel carrer.
Visca la curiositat dels nens!!!

7/7/2008 (Dll) - Toros Conde de la Corte

Cada dia prepararé un petit escrit amb els toros que han de córrer al matí següent i per la nit faré el resum de l'encierro. També tinc un enviat especial a Pamplona per fer la crònica de la festa, però molt em temo que el seu estat etílic no ens aportarà gran cosa. De tota manera intentaré que ens enviï alguna foto del que es veu per allí. Si algú vol aportar algun comentari, serà benvingut.

Toros: Conde de la Corte

Els toros de demà fa 10 anys que no participen, tot i que ho havien fet en 23 ocasions. Les seves estadístiques (en base als últims 30 anys) són: Duració mitjana de l'encierro de 3.12 minuts i en les seves participacions els toros han fet 4 ferides per banya de toro.

Finca: Los Bolsicos, en Jerez de los Caballeros (Badajoz)

PD: Per cert, demà dia 7 del 7 és el nostre setè aniversari de casament. Llàstima que no sigui el 2007.

Pel·lícules basades en persones reals

A mi que tinc unes 700 pel·lícules gravades pendents de veure (ho sé, espanta, i em faltaran anys de vida :-) ) a vegades em passa que en veig unes quantes de seguides que coincideixen amb alguns aspectes. Per exemple aquest cap de setmana m'ha passat que he vist tres biopics (pel·lícules que expliquen adapten o dramatitzen biografies o part d'aquestes de persones) seguits. Cap de les tres es pot considerar una gran pel·lícula i potser la que més em va agradar és la més llunyana:

- 'Los fantasmas de Goya' (2006). Bons actors però una història sòrdida i poc motivadora i on Goya només és una excusa per mostrar tota una època. Curiós perquè el director sembla un especialista d'aquest gènere: 'Amadeus', 'Man on the moon' i 'El escándalo de Larry Flint', totes elles pel·lícules que em van agradar molt. Especialment l'última. I una altra curiositat: En un moment de la pel·lícula surt el quadre de 'El coloso' al que recentment se li ha tret l'autoria de Goya, passant-la a un deixeble seu. Quan ho vaig llegir no m'ho creia!!!

- 'Warm Springs' (2005). Estrenada a EEUU com a pel·lícula per a la tele, explica la creació del balneari del mateix nom per a malalts de polio, que va endegar Franklin D. Roosevelt després de patir-la ell mateix. També amb bons actors ens cau una mica lluny.

- 'Copying Beethoven' (2006). Molta ficció en aquesta història on el més interessant és la música i la bellesa de Diane Kruger i el menys la composició de l'histriònic (cada cop més) Ed Harris.

I això m'ha fet pensar en els biopics que més m'han agradat. Així de memòria: 'Boys don't cry', 'Ed Wood', 'Buscando nunca jamás','Gandhi','Dioses y monstruos','Hotel Rwanda', 'Mar adentro', 'El escándalo de Larry Flint','Quills','Toro salvatge','Seabiscuit','Shine'.

Teniu altres opcions? (Sí, Lawrence d'Aràbia falta, però no l'he vist!!!)

TOUR 2.008: UN RECORREGUT INTERESSANT I UNA MICA ATÍPIC...

El meu amic David s'ha pegat, com sempre, una "currada" sobre el Tour i m'ha dit si ho volia publica. Però al igual que a la meva germana els hi falta consició. Així que només publicaré el resum de les etapes i no de la història. Aquí ho teniu:

Difícilment veurem alguna vegada al Tour fent recorreguts experimentals o sortint-se massa dels esquemes habituals: pròleg, set o vuit etapes més o menys planes (fins fa poc amb una contrarrellotge per equips pel mig) per apropar-se a la primera part de muntanya (ja sigui Alps o Pirineus) i a la primera contrarrellotge, dues o tres etapes de transició per arribar a la segona tanda muntanyenca i etapes finals més o menys de transició i la segona i definitiva contrarrellotge per arribar als Camps Elisis de Paris. No és que en aquesta edició poguem parlar de revolució en aquest sentit però sí que hi ha alguns detalls significatius: a part que continua absent la contrarrellotge per equips (que diria l'amic Manolo Saiz si encara es mogués per aquest "mundillo"!!!) i que també trobem una vegada més a faltar una cronoescalada, per un costat s'ha suprimit el pròleg i el primer líder serà el guanyador de la primera estapa en línia, presumiblement un sprint en aquest recorregut per la Bretanya francesa que ens portarà de Brest (el Tour torna a sortir de França!!!) a Plumelec. També és molt important, sobretot pel desenvolupament dels primers dies de carrera, la supressió de les bonificacions que farà que la classificació general reflexi exactament els temps reals de cada corredor en fer el recorregut, sent més just però treient una mica l'emoció a aquestes etapes normalment una mica més intrascendents o ensopides. Però per sobre de tot això jo destacaria dues coses: per un costat la interessant incursió a Itàlia en les etapes alpines amb el final a Prato Nevoso (cim conegut del Giro però inèdit al Tour) i l'etapa que surt de Cuneo amb final a Jausiers amb el cim del Tour (la Bonnnete-Restefond) després de pujar el desconegut i llarg Colle della Lombarda encara a terres transalpines. També el fet de que en aquesta edició gairebé no trobem etapes de les que podríem denominar planes i la majoria, veient els croquis, tenen un perfil bastant atractiu pels aficionats que tinguin la sort de poder seguir la cursa per televisió. No és que hagi molta més alta muntanya que altres anys però si que globalment sembla un perfil molt més atraient pels espectadors, especialment en el dia a dia.

Ja analitzant el recorregut ens trobem després de la comentada etapa d'inici a Brest amb un parell d'etapes aparentment intrascendents que ens portaran a Nantes i a la contrarrellotge que tindrà inici i final el dia següent a Cholet. Escassa la distància de 29,5 km per fer les primeres diferències en un terreny molt pla, però segur que els especialistes s'aprofiten una mica dels escaladors i de la gent que vingui a la cursa amb l'intenció d'anar agafant la forma amb el pas dels dies i que aquesta etapa els agafarà molt aviat. Això és el que més sorprén d'aquesta etapa, la col·locació estratègica, encara que suposo que és per compensar la falta delpròleg. Després esperem trobar-nos amb bons moments de ciclisme amb les etapes que el dijous 10 i el divendres 11 ens portaran per la mitja muntanya del Massís Central sota probablement un sol i una calor de justícia... en la zona més càlida de França. Segur que trobem a faltar a un home com Jalabert, expert en donar espectacle en aquest tipus d'etapes, però si hi ha algun valent que ho prova pot ser una prova de foc pels equips dels favorits controlar la cursa en aquestes circumstàncies. Així dos finals en Super-Besse i Aurillac que poden donar bastant de joc, encara que trobarem a faltar, evidentment, una nova visita al mític Mont Ventoux, port clàssic d'aquesta zona. Després d'una etapa més còmoda que acaba a Toulose, el segon diumenge de la cursa arribem als Pirineus, on esperem molts aficionats espanyols. Teòricament l'etapa que acaba a Bagnères-de-Bigorre no és especialment dura, perquè els mítics ports de Peyresourde i Aspin son complicats però curts i a més no és complementaran amb altres pujades com les habituals de Aubisque, Tourmalet, Luz Ardiden, etc., però no oblidem que serà el primer dia d'alta muntanya i això sempre fa mal i segur que alguns suposats favorits ja diuen adéu a les seves opcions a la cursa. Però jo penso que l'etapa que pot marcar molt el futur d'aquest Tour 2008 serà la següent que ens portarà el dilluns 11 a Hautacam. Només dos ports importants (Tourmalet i la mateixa arribada a Hautacam) però quins ports!!! Com a mite res pot comparar-se al Tourmalet i Hautacam encara que és una pujada relativament nova en la història del Tour sempre s'ha presentat com molt dura i decisiva per la cursa. És tracta d'una pujada d'uns 14 km amb prop del 8% de pendent mitjana i zones molt dures al 10% i 11%, sense parlar de la calor... Així que d'aquí segur que ja surt una nòmina molt reduïda d'aspirants amb opcions reals.
Després d'un dia de descans i d'una etapa que acabarà a Foix amb una pujada de primera categoria una mica lluny de la meta que no crec que porti conseqüències entre els millors (però compte amb les escapades...) tindrem tres etapes de transició, encara que sobre tot la de Digne-Les-Bains pot donar algun joc, per arribar a la que sortirà de Embrun el diumenge 20 i, ja dins d'Itàlia ens portarà a la pujada de Prato Nevoso després de superar el molt més complicat Coll d'Agnello. Prato Nevoso és una pujada d'uns 13 km amb més del 7% de pendent de mitjana i no és especialment dur però sí bastant constant en l'exigència. Dilluns tenim de nou dia de descans per afrontar les dues etapes que probablement acabaran de decidir la cursa: el dimarts 22 els ciclistes aniran de Cuneo a Jausiers amb les comentades abans cimes de la Lombarde i Bonnette-Restefond amb el seu cim a 24 km de l'arribada. Apart de la llargada i duresa de les pujades típiques dels Alps, tots dos ports, especialment el segon, estaran per sobre dels 2.000 metres d'altitud, amb la dificultad afegida que això comporta pels ciclistes. I, finalment, encara que amb la cursa probablement sentenciada ja, ens trobem el dimecres amb la "etapa reina" indiscutible d'aquest Tour: Galibier, Croix de Fer i final al mític Alpe d'Huez, al que anomenen "muntanya dels holandesos" i amb els seus famosos 21 revolts. Els dos primers son ports no extremadament durs però que fan molt de mal per la seva llargada (21 i 30 km respectivament) i la calor, i Alpe d'Huez si que té bastant més complicació a part de ser el final d'etapa. 14 km amb una mitjana del 8% de pendent i amb algunes fases també molt dures i pocs moments de descans. No és el Mortirolo o el Angliru, ni molt menys, però segur que provoca moltes diferències, encara que a aquestes alçades de cursa la gent pugui estar més pendent de conservar el lloc a la general que el buscar riscos que després es paguin. Finalment, dues etapes de perfil més quebrat del que és habitual en el recorregut francés a aquestes alçades de cursa, ens portaran dissabte 26 a la crono decisiva amb final a Saint-Amand-Motrond. 53 Km encara que molt plans que decidiran com queden els llocs més importants de la general, encara que no sabem si afectaran als homes que lluiten pel podi i la victòria. I diumenge 27 festa a Paris amb l'homenatge popular als supervivents i als guanyadors dels diferents premis i maillots que s'otorguen. Encara recordem quan un any a l'organització se li va ocórrer posar una contrarrellotge a Paris per acabar el Tour de 1989 i Lemond li va treure al ídol local Fignon el seu tercer triomf per uns pocs però suficients segons (només l´inefable José Maria Garcia li donava la victòria a Laurent fins que la evidència dels temps es va fer clara...) En lloc de rebre un homenatge Fignon va acabar perdent el jersei groc amb el que sortia aquell dia... En aquesta ocasió el passeig pels Camps Elisis mana i sembla que la lògica s'imposarà i el guanyador ja estarà confirmat dissabte

Gora San Fermin

Ja podem posar-nos el mocador. S'ha fet el "Chupinazo". A partir d'avui, un resum cada dia dels encierros.