Una tarda-nit de Summercase (19/07/2008)

Aquest any el Summercase no tenia sota el meu entendre un cartell tan interessant com l'any passat, i potser ho era més el divendres. No obstant això, com ja deia a la meva entrada anterior, tenia el capritx de veure de nou a 'The Breeders' per allò d'haver-les vist sempre que han vingut.

Així que vaig comprar el dimarts unes entrades per anar-hi. Sorpresa la meva quan dimecres al matí, em truquen des de Nokia per dir-me que m'havien tocat dos abonaments!!!! (no com les entrades cutres que em van tocar l'any passat per al Primavera Sound)

Alhora que em sentia molt afortunada, em sentia molt gilipolles per no haver esperat una mica més a comprar les entrades. Tenia un miniproblema, ja que divendres no podia anar. Gràcies al Marc C. es va solventar, ell es va quedar un abonament a preu d'entrada d'un dia i em va vendre l'altre. Gràcies Marc!

Hi havia coses interessants a primera hora, com Antònia Font, que em venia molt de gust veure, però no és de rebut posar un concert a les 18.20 si portes les dues nits anteriors sortint i encara no estàs recuperat.

Així que el primer que vam veure van ser les Breeders, amb els grans èxits i algunes noves propostes. Al Lluís li van caure unes iròniques llàgrimes de nostàlgia com a revenja del meu despreci pels Planetas. El concert va estar bé tot i que no tan divertit com l'anterior. Potser el fet que la Kim begués aquí San Miguel 0'0 hi va tenir alguna cosa a veure. Però escoltar el 'Cannonball' en directe no té preu. Tot i els comentaris maliciosos de l'altre Marc sobre els grups de dones, ja li agradaria a molt gent haver creat un himne com aquest.

La propera parada va ser 'The Stranglers'. Just vam arribar per ballar 'Always the sun'. Una cançó que m'encanta. Em van dir que el concert va estar bé. Jo vaig anar a fer cua al lavabo i em vaig perdre gran part del concert. Uns altres veterans que van triomfar, com l'any passat OMD.

Quan el concert es va acabar, una part del grup tenia gana i va marxar a menjar. El Marc i jo vam anar a veure 'Biffy Clyro', una recomanació d'uns amics als que jo doblo l'edat i realment va ser el millor de la nit, tot i que les agulletes a les cervicals no em van permetre adequar-me al ritme frenètic que proposen. Quan els tres integrants van aparèixer amb el tors nu i uns pantalons vermells ultraarrapats, ja m'esperava una festassa. Jo no ho vaig demostrar massa, però em van agradar molt. Sobretot una cançó que hauré de buscar a youtube per saber quina és. Brutal també quan el cantant feia un dels seus moviments i llençava una pluja de suor. Llàstima no portar una càmera de paparazzi (les fotos són fluixes però estan fetes amb el mòbil).

I ens vam trobar a 'Facto Delafé y las Flores Azules', però per nosaltres era soporífer (veníem d'una canya majúscula), així que vam anar tots a buscar lloc per al 'Sex Pistols'. I suposo que el concert que ha de ser l'estrella de la nit, pot tenir vàries visions, la dels totalment encantats que diuen que el concert va ser la bomba (veure bloc de Xavi Mercadé, per altra banda amb unes fotos extraordinàries), la dels escèptics tipus jo, i la dels que totalment decebuts, tipus Marc R. La veritat és que van cantar bé, però crec que el veritablement revolucionari per a un punk a hores d'ara seria declarar-se burgès més que no pas sortir amb un vestit de camuflatge de fulles. Això sí, el tio fot por, i pegava uns tragos de Chartreuse (semblava per l'ampolla) que tot i escupir-los deuen aclarir la gola.

A partir d'aquí quedava una estona fins als Kaiser Chiefs però la meva proposta d'anar a veure un altre grup femení (CSS) va quedar descartada envers fer unes cervesetes. Sobre els Kaiser Chiefs, res a afegir al que ja vaig comentar a l'entrada del festival SOS. Em semblen una bona banda de directe, amb un cantant una mica limitat vocalment però amb molt d'espectacle. I sí potser al final ja cansarà que cada vegada el tio pugi per les bastides de l'escenari.

I aquí es va acabar tot. Semblava d'hora però ja eren més de les 3 quan enmig d'un atac de nostàlgia recordant altres cançons que havíem ballat a l'A Saco i amb unes cervesetes davant, vam decidir agafar el cotxe i tornar a casa. I a esperar els festivals de l'any que ve, que com diu el Marc C., són més pràctics per a la gent gran com nosaltres que no pas anar a un concert darrera l'altre.

Quin serà el grup veterà de l'any que ve? S'accepten propostes i apostes (Héctor, pren nota per al teu festival)